El comportament electoral dels catalans mai no ha seguit els patrons espanyols. El vot dual –votar al Parlament una cosa i a Madrid una altra, o no votar en un dels dos comicis- ha estat una característica molt catalana que, per exemple, ha explicat per què aquí hi ha hagut més de dues dècades de governs de CiU amb majories absolutes i a Madrid governs socialistes amb l’aportació imprescindible del vot dels catalans. El votant català del PSOE potser no votava a les catalanes, però no faltava a la seva cita a l’Estat, o el mateix amb el PP. Però la irrupció de Cs va fer que el vot que el PSC recollia a Catalunya en nom del PSOE marxés al partit taronja en una part important. L’altíssima mobilització unionista el 21D, amb la victòria de Cs i els resultats modestíssims del PSC en són un exemple. Però a Madrid, patacada dels taronges i victòria socialista.
Aquest patró és el que vol recuperar el PSC descavalcant Iceta i posant-hi Salvador Illa, acreditadament més espanyolista, encara més apreciat a Societat Civil Catalana –bressol dels vots de Cs i PP- i, sobretot, amb una altíssima quota de pantalla a les teles espanyoles com a ministre de Sanitat. Salvador Illa és la garantia més clara per a l’elector català del PSOE que no hi haurà temptacions d’acostar-se a ERC i que si el PSC governa, Catalunya serà una comunitat autònoma com Múrcia.
Justament, Illa és qui pot catapultar el PSC al capdavant el 14F. De ser un partit amb escassíssima rellevància aritmètica al Parlament, a hores d’ara pot convertir-se en el bloqueig de la majoria absoluta independentista oferint als electors un PSOE més espanyolista que el que govern amb Podemos, un PSC com el de Celestino Corbacho. En aquest context, és urgent que l’independentisme institucional refaci ponts i ofereixi un projecte nítid per als propers anys que engresqui més que una Catalunya autonòmica blindada per l’amenaça constant de repressió. En llistes separades, d’acord, però amb un camí conjunt com el 2015 va fer JxSí. Si l’independentisme es desmobilitza i perd a les urnes, el cicle que va començar amb la Via Catalana del 2013 entrarà en via morta per uns quants anys i el comptador es posarà a zero.
2 
