Els resultats del 14F mostraran en quina mesura els poders de l’Estat són capaços d’imposar-se a Catalunya. No només si fructifica l’operació Salvador Illa i el PSC pren el control del país per tornar-lo a l’estretíssim carril autonomista, arrossegant una part de l’independentisme, sinó, i sobretot, si Vox acaba essent la cortina de fum necessària per desviar el debat al Parlament i les institucions fins al punt que el conflicte polític quedi en un calaix davant l’amenaça feixista.
Tot i els esforços de l’Ibex-35 i d’una part rellevant de la maquinària d’Estat, Ciutadans no va aconseguir-ho, malgrat judicialitzar i crispar la vida política a Catalunya fins a l’extrem. Passarà de guanyar les eleccions el 2017 a ser residual i veure com Vox també farà d’altaveu de les seves proclames anti-catalanes. Però l’extrema dreta que arriba no és només una colla de feixistes nostàlgics, són, sobretot, els testaferros del règim del 78 més putrefacte, el que encara empara el franquisme sociològic, polític, judicial i cultural a les seves institucions, malgrat que ara l’esquerra espanyola ocupi temporalment el poder. Vox és el partit que pot fer la feina bruta.
La llei empararà els diputats de Vox, que podran campar lliurement per la cambra catalana, per això necessàriament hi ha d’haver pactes polítics per no deixar-los accedir a cap espai de representació institucional que no els correspongui per llei. El proper Parlament, i sobretot l’independentisme i el sobiranisme, hauran de fer un mur de contenció contra l’extrema dreta, sí. Però no poden caure en la trampa de permetre que aquesta lluita contra els feixistes monopolitzi el dia a dia i deixi de banda el conflicte polític i la gestió de la pandèmia sota paràmetres republicans.
Perquè si Vox se’n surt i canvia l’agenda política nacional i social, l’Estat haurà guanyat.
103 
9 
