S’ha obert ben aviat la batuda contra Joan Laporta. Tant és així que l’estat calamitós de les finances del FC Barcelona i l’hostilitat evident de la Lliga espanyola estan deixant pas a una teoria conspirativa contra el president recentment elegit, fins el punt que se l’acusa d’haver fet fora Messi. Tal qual. Els mitjans hostils comencen a sortir de l’armari i obren els espais de comentaris per encabir-hi l’embrió d’una campanya de descrèdit que l’acompanyarà al llarg de tot el seu mandat. No li serà fàcil sobreviure, té poderosíssims interessos en contra.
El fet és que aquests últims anys la gestió del club ha estat tan desastrosa que és legítim preguntar-se si tants errors acumulats, un darrere l’altre, són producte de la incompetència o, pensant malament, d’una estratègia premeditada per treure el Barça de mans dels socis per passar a ser propietat d’algun grup econòmic. D’aquesta manera els valors i la significació del que és, des de fa un segle llarg, més que un club estarien sota control d’interessos privats, sempre influenciables.
És una llàstima que Lionel Messi hagi marxat, certament. Però el Barça ha sobreviscut a tota mena d’entrebancs, inclòs l’afusellament del seu president durant la Guerra Civil. Així que el que cal preservar prioritàriament no és cap jugador, per emblemàtic que sigui, sinó la voluntat de ser i servir a un projecte de país que l’actual junta directiva -a diferència de les anteriors- té com a referència fonamental. Al voltant d’aquesta idea, com sempre, és quan tot el camp ha de ser un clam.
