Si una cosa ha deixat clara la setmana posterior a la decisió de la militància de Junts és que la batalla dels pressupostos de la Generalitat tindrà molta més càrrega política del que és habitual. Aquesta vegada, no és que el Govern estigui en minoria, és que està molt lluny d’arribar a la majoria. L’operació relativament fàcil de l’any passat, amb el vot dels comuns, no li serveix. I el president Pere Aragonès està entossudit a fer els pressupostos amb qui no vol i no fer-los amb qui vol. La seva aposta és intentar obligar Junts a negociar-los i votar-los i evitar l’abraçada de l’os del PSC.
Va tornar a quedar clar aquest dijous a la nit amb l’entrevista que Laura Rosel li va fer per a TV3 i Catalunya Ràdio. Encara que Aragonès no és contundent amb el ‘no’ al PSC, sí que ho va ser el seu cap de files, Oriol Junqueras, l’endemà de la ruptura de Junts, en una compareixença com a president d’ERC envoltat de dirigents del partit. Tot i defensar amb les dents els pactes de tota mena amb el PSOE a Madrid, Junqueras veta el PSC a Catalunya. De manera que posa molt difícil a Aragonès acceptar els tractes que els socialistes, començant per Salvador Illa, ofereixen amb insistència per als pressupostos.
El president de la Generalitat no vol passar per la qüestió de confiança que li reclama Junts –que recorda que Puigdemont va passar-ne una– i es trobarà amb un debat de pressupostos que en serà un equivalent. Si no és que acaba prorrogant-los, que també seria una derrota.
La via Aragonès –marcada per Junqueras– és obligar Junts a entrar en el joc dels pressupostos amb l’argument que són uns números que ha deixat fets el seu conseller d’Economia, Jaume Giró. No té en compte que no serien els números que haurien fet en solitari i que, per tant, no necessàriament han d’assumir des de fora del Govern. Sigui com sigui, per al seu objectiu Aragonès compta amb la pressió mediàtica que ja està fent a través de declaracions, seves i d’altres dirigents republicans, encaminades a presentar Junts com un partit irresponsable si no aprova els pressupostos en plena crisi. Però aquest argumentat gastat –que fan servir tots els governants d’un món en crisis encadenades quan no tenen prou vots per tirar endavant els comptes– difícilment tindrà prou força amb un partit que es considera humiliat pels incompliments de l’acord de govern i per l’expulsió espectacularitzada del vicepresident Puigneró. Només faltava que en l’entrevista d’ahir Aragonès es referís diverses vegades a Junts com “el segon partit del Govern”.
El debat dels pressupostos, per tant, no anirà de partides destinades a sanitat o a ensenyament, sinó que serà la mare de totes les batalles abans de les eleccions municipals de la primavera que ve.
10
7
