Elna és, per molts motius, una mena temple laic. És l’escenari d’episodis de vida, de força i de llibertat increïbles que han marcat la història contemporània catalana. D’aquí l’encert d’Òmnium de celebrar els seixanta anys de l’entitat al municipi de la Catalunya Nord. Tota una declaració d’intencions. Tot un senyal. Tot un significat.
Òmnium va tenir la capacitat d’enfilar en un mateix escenari quatre líders del Procés. Jordi Cuixart, d’amfitrió del president a l’exili, Carles Puigdemont, el vicepresident legítim, Oriol Junqueras, i una de les icones més potents de l’Octubre, la ‘comandanta’ cupaire Anna Gabriel. Una imatge potent treballada amb destresa i sense estridències.
Poder cosir un acte d’aquestes característiques és una feina que, darrerament, és orfebreria fina. I més en un país on calen més dermatòlegs que epidemiòlegs. Gosadia, tranquil·litat i traça. Llengua, cultura i país. Unitat sense fusions forçades. L’esperit del Compromís d’Elna n’és l’exemple. Sovint penso que Òmnium és ja la primera entitat republicana de cap a peus. Per molts anys més, Òmnium.
