És Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, el que devalua la taula de diàleg amb el govern català. Quan se suposa que queda poc més d’una setmana per a la trobada, Pedro Sánchez continua sense aclarir si hi anirà. Especula i especularà fins a l’últim moment i calcula i recalcula el que més li convé, a ell i al PSOE. Mentre deixa que el Govern català es mulli i es cremi alhora assegurant, fins i tot en l’oficialíssima roda de premsa posterior a la reunió de l’executiu, que “no contempla” l’absència de Sánchez a la taula de diàleg.
Veient a venir el desastre –tot i que el president espanyol té un punt d’imprevisible que pot portar un gir de guió a última hora–, Oriol Junqueras ja va aprofitar aquesta setmana la trobada de càrrecs republicans a Ginebra amb Marta Rovira per esmenar el mateix Govern català en el seu plantejament. Segons el líder d’ERC –que parlava en absència de Pere Aragonès perquè les inundacions de les Terres de l’Ebre van impedir al president el viatge a Suïssa, l’eventual absència de Pedro Sánchez no devalua la taula de diàleg perquè “no es devalua en cap situació”.
Que Junts per Catalunya va a aquesta taula la força i amb molt escepticisme és una evidència. No era la seva aposta, però ERC li va guanyar la partida electoral i han de respectar l’opció dels republicans si governen junts, encara que no hi creguin. Això no vol dir que els líders de JxCat es mosseguin la llengua. La majoria han deixat clar que esperen molt poc d’aquesta mesa. I encara més clar ho ha dit la CUP, l’altre soci de la investidura de Pere Aragonès, que parla de “taula de monòleg”. Per això ens hem passat l’estiu sentint queixes i retrets sobre l’actitud d’una part de l’independentisme, el que Jordi Cuixart ha definit com “tirar-se la taula de diàleg pel cap”.
Però aquest diumenge, en una entrevista a El País, ha tornat a ser Pedro Sánchez el que ha menystingut la taula, negat-se a aclarir si hi anirà, assegurant que això no és important i reduint-la a una trobada per parlar del que anomena “agenda del retrobament” amb “un conjunt d’inversions de finançament”. A més de negar-se a abordar-hi realment el conflicte polític, el president espanyol juga amb la possibilitat humiliant de deixar el president de la Generalitat sol a la taula o obligar-lo a fer com ell i no assistir-hi, de manera que es rebaixaria ostensiblement el nivell de la cimera.
