“Mira, això és com un mapa, desplegues, desplegues i desplegues i les carreteres s’entortolliguen i et porten a un mateix punt”. Aquesta és una de les reflexions d’un policia que va estar immers en la brigada patriòtica feia als funcionals passadissos de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Un edifici fred que recupera un dels magatzems de Galerías Preciados quan li va ser confiscat per Miguel Boyer a l’ínclit empresari José Maria Ruiz Mateos.
El policia no s’amagava de les seves feines, ans al contrari, i lloava com a ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, un home que per a ell -i opinió compartida pels seus companys de batalla- sí que era un “home amb collons”. De fet, els comparava amb els del PP que qualificava de “pusil·lànimes” i de deixar a l’estacada als policies que havien treballat al seu servei. “Són covards”, convenia el policia amb la complicitat dels seus companys de banqueta. Només calia parar l’orella a tot el que explicaven a la cua i al replà de la màquina de cafè. Tot un curs d’història dels escàndols dels darrers anys de la política espanyola i catalana.
El cas BPA, l’Operació Pujol, l’Operació Barna, l’operació Kitchen, Corinha, AlKassar, Kalasov, Método 3, l’Operació Gamba Roja, el cas Macedònia, l’operació Avispa, control de Togues, Guinea o operació King, Yak 42 o l’arxiu són les quadrícules del mapa. I tot porta al mateix lloc. Converses entre jutges, policies, polítics, fiscals, empresaris i periodistes. Curiosament, l’Operació Catalunya forma part de gairebé totes les quadrícules del mapa, és com una mena de C-25, una carretera transversal que toca tot i arriba a tot. I des d’El Món diari la resseguirem. Tenim feina, ganes d’explicar-ho i, sobretot, comptar amb vostès, senyors lectors, que sou el veritable motiu d’aquest diari. Bon estiu.
13
