El dia 1 d’octubre de 2017 els mossos que protegien el president de la Generalitat van idear una maniobra audaç per desfer-se de l’helicòpter de la Guàrdia Civil que els perseguia. Van aprofitar un túnel per canviar de vehicle i, d’aquesta manera, el president Puigdemont va poder votar sense cap impediment. Alguns d’aquests mossos, dies després, van ajudar a escapar el president. La lleialtat a Catalunya d’aquests agents va quedar demostrada, si encara calgués, quan van decidir fer servir festes laborals i permisos per protegir el president, tant a Waterloo com en els seus desplaçaments. Sabien que se la jugaven i ara s’ha fet públic que la Fiscalia demana tres anys de presó per als policies que escortaven Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya.
Molts d’aquests policies -insisteixo: lleials a Catalunya- formen part de l’Àrea de Seguretat Institucional (ASI), que va ser creada per Lluís Companys i ressuscitada pel president Torra. Depenen del director general de la Policia i són la unitat que ha de garantir la seguretat i la discreció en els moviments dels alts càrrecs del Govern. No pengen de la jerarquia dels Mossos i, per tant, no són els que el major Trapero pensava enviar per detenir el president i els consellers d’aquest país.
Per tot plegat, estic segur que el futur -i esperem que ben pròxim- el Molt Honorable President Aragonès tindrà prou sentit de país com per conservar l’única estructura que el defensaria en cas d’un altre xoc polític amb l’Estat. L’alternativa és Trapero, que, com va dir ell mateix en el judici, serà qui li posi, personalment, les manilles.