Missing 'path' query parameter

Desfeta la ficció del 52% de la majoria independentista, el moviment entra en una nova ficció, la del 80%. Un 80% de la població que presumptament estaria a favor del dret d’autodeterminació -la xifra prové d’enquestes, no de les urnes-, però que no es correspon ni amb la composició del Parlament, perquè ERC, Junts, CUP, PDeCAT i els Comuns sumen el 60% dels vots, ni amb cap avenç de la taula de diàleg que va permetre la investidura de Pedro Sánchez amb els vots d’ERC.

El nou executiu de Pere Aragonès encara insisteix en aquesta ficció del 80%, el de la Via Àmplia. Un govern de concentració al voltant del dret a decidir que tampoc no és ni real ni possible. Comuns i Junts mai no seran aliats. I la Via Àmplia en tot cas serà una avantsala d’una reedició d’un tripartit. Mentrestant, el PSC espera a la banqueta el seu torn, en forma de tripartit o liderant el país.

I encara una altra ficció desfeta. Si Espanya no és el Regne Unit, Catalunya tampoc no és Escòcia. Només ho va ser en el context de l’1-O, quan va exhibir una unitat total entre institucions i carrer. Ni ERC ni Junts no són un SNP, ni junts ni per separat. Han estat incapaços de consolidar una hegemonia ideològica transversal i han desaprofitat l’oportunitat de pressionar en bloc l’Estat, de prendre la iniciativa i forçar a una negociació. Amb l’independentisme dividit i amb el Govern penjant d’un fil, quin incentiu pot tenir un Estat per negociar res? Ni ara ni en un bon temps.

Caldrà veure si Aragonès és capaç d’esgotar legislatura o si es veu abocat a convocar eleccions. Sigui com sigui, no hi ha traces d’avançar nacionalment fins que no es refacin confiances en l’independentisme, tant l’institucional com el cívic, i s’acordi un full de ruta compartit. Quan serà això? Poden passar anys.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a octubre 11, 2022 | 22:39
    Pere Llimonera i Citronell octubre 11, 2022 | 22:39
    Espanya no ha negociat mai amb cap territori que es volgués independitzar, sempre les ha combatut, la majoria de vegades amb sang. Malgrat tot però, Espanya deu ser el país del món que ha patit més "independències". Les ultimes Guinea el 1968 i el Sahara el 1975.
    14
    Icona de dislike al comentari de: Pere Llimonera i Citronell a octubre 11, 2022 | 22:39 10
    Respon
    • Icona del comentari de: Cat a octubre 12, 2022 | 19:45
      Cat octubre 12, 2022 | 19:45
      123 independències, de moment
  2. Icona del comentari de: Abstencionista a octubre 12, 2022 | 07:55
    Abstencionista octubre 12, 2022 | 07:55
    Tornem-ho a dir: cap partit no vol l independència, ja els va bé així, cobrant un magnífic sou i confiant en la ferma badoqueria del Poble que els segueix votant.
    13
    Icona de dislike al comentari de: Abstencionista a octubre 12, 2022 | 07:55 11
    Respon
  3. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a octubre 12, 2022 | 10:57
    Pere Llimonera i Citronell octubre 12, 2022 | 10:57
    Espanyol, llengua universal... Desfeta la ficció del 51% de la majoria independenciera, DesFeTa la nova ficció del Moviment del Nacional Catalanisme del 80%; i Desfeta la ficció que l'Espanyol/Castellà N0 és una llengua Catalana També... A Roma, 17 d'abril de 1536, davant el Papa Paulo III i en presència dels ambaixadors de França i de Venècia, dels cardenals i prelats de la Cort Pontifícia, i de molts altres grans senyors l'Emperador Carles V, recent encara el seu triomf davant dels infidels a Tunísia, va dur a terme una manifestació de greuges vells i nous, així com dels seus propòsits immediats. I dels seus llavis va brollar un discurs fruit d'una meditació personal, del qual no havia adonat previament ni als seus consellers ni al Papa, i que amb gran seguretat i la consegüent sorpresa dels seus oients, que sembla que gairebé no el van entendre, va ser pronunciat en espanyol. Possiblement era la primera vegada que aquesta llengua ressonava sota les voltes del Vaticà en un acte oficial de tan alt port, ja que per a tals menesters es feia servir el llatí, i cap altre sobirà espanyol havia tingut ocasió d'expressar-se en termes semblants davant d'un Pontífex. Es va enfrontar al bisbe de Macon, que es va queixar de l'ús de l'espanyol, amb la frase següent: "Señor obispo, entiéndame si quiere, y no espere de mí otras palabras que de mi lengua española, la cual es tan noble que merece ser sabida y entendida por toda la gente cristiana." A partir d'aquí la llengua espanyola esdevingué la llengua oficial de la diplomàcia internacional. I tant que l'espanyol va entrar a Catalunya com a llengua pròpia. [Font: A. MOREL-FATIO: "L'espagnol langue universelle", en Bulletin Hispanique, 1913]... ... Apa, Siau... "Algú ho havia de dir!"
    • Icona del comentari de: Ricard a octubre 12, 2022 | 12:16
      Ricard octubre 12, 2022 | 12:16
      Doncs el comentari és en català. Sembla que la "penetració" és limitada. Per cert, si els castellans es deixen penetrar és el seu problema. Els catalans no ens ho deixem fer, com a mínim tan fàcilment com, segons sembla, s'ho deixa fer un castellà.
      • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a octubre 13, 2022 | 17:22
        Pere Llimonera i Citronell octubre 13, 2022 | 17:22
        Además de todo lo anterior, la introducción del idioma castellano en la Corona y Corte de Aragón se produjo en parte por azar, tras la muerte de 'Martín el Humano' sin descendencia en 1410; y se debió principalmente al resultado del "Compromiso de Caspe"... A su muerte, siguió un periodo de "interregno" en el que los compromisarios de cada Reino o Principado debatieron sobre posibles sucesores y eligieron por mayoría a "Fernando I" 'de Antequera' de la dinastía "Trastámara" (que conquistó la plaza de Antequera en 1410)... "Fernando I" 'de Antequera' estaba relacionado con la Corona de Aragón por parte de madre, Leonor de Aragón, hija de Pedro IV de Aragón y Leonor de Sicilia, ambos aragoneses por nacimiento, y era corregente en Castilla; por tanto el único candidato al trono con experiencia monárquica y de gobierno... Todos estos acontecimientos: epidemias, crisis poblacional y económica, migraciones (junto a las relaciones e intercambios artesanos, industriales, comerciales y culturales en toda la península) y la gobernanza de "Fernando I", venido de Castilla como buena parte de sus cortesanos y administradores, hicieron que ya poco después del 1400 el uso del Castellano se extendiera poco a poco por la Corona de Aragón y en su Corte cada vez mas; tanto en Aragón, Valencia como Catalunya; aun cuando el pueblo Catalán en su mayor parte siguiera hablando dialectos Catalanes (o Lemosines) en su vida diaria... Entre 1400 y 1500 se hablaba el Castellano por todas partes de la Península, aun cuando en ciertas partes se hablaran también otros dialectos del Latín; pero solo la gente mas inculta y de baja condición -y no toda- hablaba solamente su lengua local, mientras que artesanos, comerciantes, militares, administradores, industriales, eclesiásticos, nobles, etc. lo usaban con fluidez, con otras gentes de al península y entre ellos; aun cuando hablaran catalán también... Juan de Valdés afirmaba en 1535: «la lengua castellana se habla no solamente por toda Castilla, pero en el reino de Aragón, en el de Murcia con toda el Andaluzía y en Galizia, Asturias y Navarra, y esto aun hasta entre la gente vulgar, porque entre la gente noble tanto bien se habla en todo el resto de Spaña».​.. En 1474 se produjo la unión de Castilla y Aragón por el enlace de Isabel y Fernando, si bien ambos reinos eran políticamente independientes funcionaban, de cara al exterior, al unisono y como un solo bloque en casi todo, y cada vez mas a medida que pasaba el tiempo, y mientras existían diferencias legales, formales y políticas en el interior, estas también se reducían y eliminaban con el paso del tiempo... Castilla ocupaba entonces más de 2/3 del territorio y suponía 4/5 partes de la población de la nueva unión encaminada a convertirse en un Estado-Nación... En 1492 Antonio de Nebrija fijó y publico la ortografía del Castellano tras mostrarla a la Reina Ysabel; la primera lengua romance en contar con ortografía propia; y eso facilito mas aun su uso creciente por toda la península... Entre las numerosas causas culturales, relacionales, políticas, geográficas y económicas que impulsaron el uso del Castellano por los Catalanes se encuentra el comercio y muy especialmente el "comercio textil catalán", necesitado de la lana de Castellana; del mismo modo que Castilla necesitaba de la industria catalana ya comenzando a ser floreciente. Curiosamente, los Trastamara promovieron este comercio también, pues eran grandes terratenientes y poseedores de rebaños de lana en Castilla... En el siglo XV, nobles, clero, administradores y funcionarios, literatos y comerciantes catalanes, además de parte del pueblo ya dominaban el castellano. Aunque este N0 era la lengua habitual en Cataluña. Y los romances castellanos eran tradicionales en Cataluña también, ya en la Baja Edad Media; como indica el estudioso catalán Manuel Milá y Fontanals en el siglo XIX... y en su «Historia de la Lengua Española», el estudioso Rafael Lapesa expone que Catalanes como Boscán, compañero de Garcilaso en la renovación de la poesía española, "contribuyeron el florecimiento del castellano en el siglo XVI "... Se sabe que ya en el siglo XVI hubo algún conflicto entre creyentes y asistentes a los oficios religiosos en Barcelona, porque aunque muchos eran generalmente en Latín, algunos se disputaban sobre darlos en Castellano o Catalán (tooooma 25%)... O, sea... que nada de esto es nuevo, Ni es por causa del Paquito... hace siglos que el Castellano es también lengua de Catalunya...
      • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a octubre 13, 2022 | 17:23
        Pere Llimonera i Citronell octubre 13, 2022 | 17:23
        En el siglo XVI, en su obra «Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa», el Catalán, natural de Tortosa 'Cristòfol Despuig' escribe que en las ciudades grandes Catalanas y en los pueblos junto a los caminos reales apenas queda ya nadie que no sepa hablar la lengua Castellana... El Castellano gozaba de ya de un uso y prestigio muy considerable en Catalunya, como demuestra el hecho de que en 1640, tras la muerte del consejero 'Pau Claris' en la Sublevación de Cataluña, se le dedicaron en Castellano unas emotivas "Nenias" fúnebres; todo esto 76 años antes de los 'Decretos de Nueva Planta'... Un año mas tarde, en 1641, el impresor 'Jaume Romeu' comienza a publicar en Castellano el periódico más antiguo de toda la península: la Gazeta bajo el epígrafe 'Noticias generales venidas a Barcelona' ... De hecho, poco a poco, a partir del 1500, durante todo el siglo XVI y los siglos XVII y XVIII, aunque se siga hablando en la calle por los catalanes ampliamente y conviva en buena parte de Catalunya con el Castellano, desaparece progresivamente y casi por completo la Literatura culta en Catalán, reemplazada por el Castellano, principalmente; y esto sucede de forma natural en la mayoría de los casos. No por obligaciones legales o administrativas; recordemos que los 'Decretos de Nueva Planta' del Rey Borona Felipe V, se acabaron de promulgar en 1716; luego N0 hubo apenas durante mas de 2 siglos esa fuerza legal mayor que hubiera impulsado el Castellano y desfavorecido el Catalán... Las publicaciones en Castellano en Catalunya esisten des muy pronto, y ya en el año1500, por ejemplo, se publicaron dos obras de García de Cisneros, "Directorio de las horas canónicas" y "Exercitatorio de la vida espiritual"... Por no hablar de la panoplia de autores en Castellano publicados en Catalunya desde entonces, durante todos estos siglos, incluido, en la época, "El Quijote" de Miguel de Cervantes... Cervantes, que nótese, titula una de sus 'Novelas Ejemplares' -escritas entre 1590 y 1612- sobre el rapto de una joven por los Ingleses y su rescate: 'La Española inglesa' (no la titula la 'La Castellana inglesa', ni 'La Andaluza inglesa', ni 'La Aragonesa inglesa', sino: "La Española inglesa", lo que da una idea de la realidad social del país), lleva al 'Caballero Andante' por Barcelona en la segunda parte de "El Quijote"; refleja la sociedad Barcelonesa y describe que el español era lengua ya de uso habitual allí, y que los barceloneses se referían a ella como “nuestra lengua”, sobresaliendo la presencia significativa de libros en Castellano... Mº Milagros Ronco López, estudiosa y profesora titular de la Universidad del País Vasco, afirma que "la tendencia castellanizadora del mercado editorial barcelonés desde finales del siglo XVI y durante el período siguiente se produjo, sobre todo, por "intereses de mercado" de los editores y libreros de Barcelona."... O sea, que los editores y escritores lo hacen de 'motu propio', sin que haya Ley ni administración que les obligue a ello durante casi 5 siglos, sino la demanda de la gente, del pueblo; por lo que ellos, lógicamente, responden con oferta... Repito, NaDa nuevo, Ni causa del Paquito... hace ya muchos siglos que el Español/Castellano es también lengua de Catalunya...
  4. Icona del comentari de: ERC.VOX la mateixa porqueria española a octubre 12, 2022 | 11:53
    ERC.VOX la mateixa porqueria española octubre 12, 2022 | 11:53
    Erc es independentista com VOX. Junqueras es ESPAÑA PURA I DURA
    • Icona del comentari de: Anònim a octubre 12, 2022 | 19:46
      Anònim octubre 12, 2022 | 19:46
      I tu ets tant independentista com Abascal i Olona junts
    • Icona del comentari de: Traca a octubre 13, 2022 | 12:11
      Traca octubre 13, 2022 | 12:11
      155.ferrovial J.
  5. Icona del comentari de: Ricard a octubre 12, 2022 | 12:13
    Ricard octubre 12, 2022 | 12:13
    "Quin incentiu pot tenir un Estat per negociar res"? Resposta: els castellans mai no negocien. S'els derrota.
    • Icona del comentari de: Si noi, a octubre 14, 2022 | 04:48
      Si noi, octubre 14, 2022 | 04:48
      I els catalans els hem de derrotar a les urnes fins guanyar. O creus que tenim un exercit amb el mateixarmament que ells?
    • Icona del comentari de: Si noi, a octubre 14, 2022 | 05:05
      Si noi, octubre 14, 2022 | 05:05
      i com no tenim exercit ni munició perque la Famiglia Corruptgent preferia robar-nos els calers i festejar amb la monarquia bananera, els derrotarem democràticament com és fa a l'Europa del s.XXI, a les urnes
    • Icona del comentari de: Si noi, a octubre 14, 2022 | 07:54
      Si noi, octubre 14, 2022 | 07:54
      ja els hi has explcat al batxiller foll i al pallasso Torra?
  6. Icona del comentari de: Ara a octubre 12, 2022 | 14:19
    Ara octubre 12, 2022 | 14:19
    Li diuen la via amplia.?? Abans li deien anem a eixamplar la base... almenys aixi deia el vicari panxut botifler... traidor.
    • Icona del comentari de: Cat a octubre 12, 2022 | 19:48
      Cat octubre 12, 2022 | 19:48
      Al menys no ha perdut el cap com la tràpis, que ja parla de si mateixa en tercera persona com la Sara Montiel.
  7. Icona del comentari de: Les ficcions independentistes a octubre 12, 2022 | 14:36
    Les ficcions independentistes octubre 12, 2022 | 14:36
    Catalunya és una nació, els països catalans, som un sol poble, la llengua és la nació, i altres ximpleries semblants.
    • Icona del comentari de: Anònim a octubre 12, 2022 | 19:50
      Anònim octubre 12, 2022 | 19:50
      Llavors estàs d'acord en que el castellà en cap cas representa la totalitat dels regnes d'Espanya, ni tant sols a Espanya, es només la parla de algunes comunitats autònomes i res més.
      • Icona del comentari de: Les ficcions independentistes a octubre 12, 2022 | 21:14
        Les ficcions independentistes octubre 12, 2022 | 21:14
        És clar que no admeto aquesta ximpleria que dius perquè les nacions les crea el dret, no la llengua. I no hi ha "regnes d'Espanya", hi ha "Regne d'Espanya". L'espanyol es parla i és oficial a totes les regions d'Espanya, tinguin o no tinguin una llengua vernacla.
  8. Icona del comentari de: El corruptgents mai han estat indepes a octubre 13, 2022 | 17:36
    El corruptgents mai han estat indepes octubre 13, 2022 | 17:36
    Només van pujar al carro quan es va destapar la podridura de partit corrupte que han estat sempre, l'últim afair, el de Laura Borràs actual presidenta del partit. 10 anys prUcessant cap enlloc, perdent oportunitats com l'1-O, quan tot el País estava mobilitza't als carrers, carreteres, aeroport... va el batxiller i suspèn la DUI, i fuig! Ara que han perdut el timó surten del Govern no fos cas qu'ERC aconseguís un referèndum acordat. Algú encara creu que volen la independència de Catalunya, on saben que no podrian robar perquè els catalans no ho permetrem com els hi ha permès Madrid?
  9. Icona del comentari de: Lluït a octubre 13, 2022 | 21:25
    Lluït octubre 13, 2022 | 21:25
    Maragall va incentivar la reforma de l'estatut i la presa de pèl de l'estat va excitar les ires dels catalans, aflorant i promovent la gran onada independentista. Si el govern de l'estat actua menystenint Catalunya perquè veu als catalans incapaços d'enfrontar-se al règim, que no ho tingui tan clar... Aconseguiran que, en qualsevol moment, a Arenys de Munt o allà on sigui, revifi amb força la flama de la llibertat. La subordinació covarda, rastrera i menjamerda d'Erc no es correspon amb la realitat del país.
    • Icona del comentari de: Si noi, a octubre 14, 2022 | 10:19
      Si noi, octubre 14, 2022 | 10:19
      Maragall va promoure un nou estatut, i el covard batxiller va suspendre la DUI i va fugir deixant-ho tot enmerdat. Quina diferència, oi?

Respon a Les ficcions independentistes Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter