Ho va dir divendres de la setmana passada en l’últim míting de Salvador Illa. Era desbarrar, però l’empenta final de la campanya podia ser-ne l’explicació (no la justificació). Però és que ahir ho va repetir, al Congrés i un cop passades les eleccions: els independentistes, segons el president del govern espanyol més progressista de la història, es mouen per “odi”. Aquesta vegada va anar molt més enllà i va triar referir-se amb aquests termes a Junts per Catalunya i posar el partit de Carles Puigdemont i Laura Borràs al mateix sac que Vox. No deu recordar que aquesta referència l'”odi” que suposadament senten els independentistes era l’ingredient bàsic de la lletania que deixaven anar els guàrdies civils que declaraven com a testimonis en el judici del Procés. Aquelles “mirades d’odi” que tots sostenien que havien vist en els ciutadans que protegien les urnes de l’1-O enmig d’una pluja de cops de porra. O potser ho recorda i ja li està bé. És el Pedro Sánchez més bully, el que diu “la Fiscalia de quién depende?”.
Però mentre ell manté la il·lusió que ho té tot controlat –i comet un error que obliga ERC a sortir en defensa de JxCat–, el seu entorn emet senyals de començar a entendre que desmuntar l’independentisme no serà tan fàcil. I que la judicatura espanyola s’ha convertit en un problema reputacional. Això està passant a casa seva: la Moncloa –fonts de la Moncloa– i el PSOE –fonts del PSOE– estan dient des de diumenge que tenen assumit que Illa no serà president i que hi haurà un altre executiu independentista a la banda de la plaça Sant Jaume que no controlen. Al màxim que aspiren és a poder tenir una bona relació amb el nou president, Pere Aragonès.
I a només dos quilòmetres de la Moncloa, al Tribunal Constitucional, també s’han despertat de cop, del clatellot del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les a la justícia espanyola amb la denegació de l’extradició del conseller a l’exili Lluís Puig. Les referències dels jutges flamencs a la possibilitat que a Espanya Puig no tingués un judici just ha fet que el TC hagi apartat dels recursos d’empara dels presos polítics de l’1-O el seu magistrat mès bocamoll, que va dir el Procés era “un cop d’Estat pitjor que el del 23F”. Han preferit sacrificar un dels seus que posar les coses fàcils al tribunal d’Estrasburg per destrossar les seves sentències i avergonyir-los internacionalment encara més.
Mentrestant, la premsa madrilenya més dretana està sumida en la sensació de derrota pel resultat de les eleccions de diumenge, el millor de la història per a l’independentisme. I no para d’augmentar la llista de països del món que troben que els surt a compte criticar Espanya públicament: Rússia, pels presos i per l’acte neonazi de dissabte passat, Israel, pel mateix aquelarre antisemita, i Mèxic, per l’empresonament de Pablo Hasél, per exemple.
I, malgrat tot això, Pedro Sánchez, aparentment, continua amb el pilot automàtic posat, cofoi de l’efecte Illa que li ha permès redreçar la caiguda electoral del PSC gràcies a la patacada de Cs.
7 
73 
