Els resultats electorals del 14F són clars i incontestables: l’independentisme ha obtingut victòria clara i rotunda aconseguida fins ara en unes eleccions al Parlament, reconeguda fins i tot per la premsa madrilenya. El bloc sobiranista ha guanyat en vots i en escons i que ha superat la barrera del 50%. Això obliga els tres partits sobiranistes que han obtingut representació a no deixar passar l’oportunitat. Han de buscar el pacte, que ha d’implicar necessàriament fer president Pere Aragonès i vicepresidenta Laura Borràs. La CUP ho té fàcil per facilitar aquesta investidura, sense que li calgui entrar en el Govern si li ha de resultar difícil per als seus equilibris interns, i posteriorment s’haurà de veure com participa del projecte en els moments claus.
Aragonès ha volgut en la nit electoral mantenir el missatge de campanya de la “via àmplia”, que inclou els Comuns, partidaris del dret a decidir. Seria desitjable si fos possible, però la negativa fins ara rotunda d’En Comú Podem a facilitar un Govern que inclogui Junts fa inviable aquesta opció. I no es pot posar en perill l’acord per a un executiu independentista per aquest motiu.
Amb els números al seu favor, de fet el que tenen ERC i Junts al davant és una gran exigència. Primer de tot han d’acceptar uns i altres que cap de les dues estratègies ha guanyat, 33 a 32 diputats és pràcticament un empat. La seva obligació ara és trobar una estratègia que puguin convertir en comuna, perquè és el que demanen els electors. Una estratègia per al projecte independentista i mecanismes per ser capaços de gestionar el dia a dia millor del que han fet durant l’última legislatura i afrontar necessitats urgents i ingents com la crisi sanitària, econòmica i social. Una tasca que ha de començar per evitar que hi hagi dos governs paral·lels que massa sovint es dediquin a posar-se traves i paranys.
447 
330 
