A Espanya s’han construït aeroports, estacions d’AVE, carreteres i ports amb un criteri purament ideològic, partidista i electoralista, sense avaluar el benefici social net d’una inversió a càrrec dels comptes públics. Per això hi ha aeroports sense avions i estacions d’alta velocitat en poblacions com Tardienta, a l’Aragó, amb menys de mil habitants. Els responsables polítics de torn han tret les infraestructures d’allà on mai no havien d’haver sortit en un país avançat: l’àmbit de la viabilitat tècnica i la rendibilitat econòmica i social.
I ara és Catalunya qui es troba immersa en una batalla mediàtica i política, empesa a decidir precipitadament, en menys d’un mes, com ha de ser l’aeroport de Barcelona a partir de l’any 2031. AENA, liderada per una figura rellevant del PSC –Maurici Lucena aspirava a ser el conseller d’Economia de Salvador Illa-, promet una inversió de 1.700 milions d’euros per ampliar la tercera pista del Prat. Sense cap informe tècnic que avaluï el benefici social net de l’operació i els costos ambientals per a la societat catalana d’un projecte pagant amb diners públics. El gestor aeroportuari s’ha limitat a esbombar unes xifres sobre creació d’ocupació d’un estudi de la Universitat de Barcelona i a dissenyar tot un pla mediàtic per convèncer els catalans de la generositat d’AENA amb Catalunya. Una Catalunya que fa quinze anys que reclama una gestió individualitzada per a l’aeroport català i que AENA nega en nom de la solidaritat entre autonomies per alimentar una xarxa aeroportuària ineficient. O el que és el mateix, en nom de la unitat d’Espanya.
Certament, el gruix d’experts –i del món econòmic i empresarial- assenyalen que l’ampliació de la tercera pista és clau per evitar el col·lapse d’una infraestructura sempre maltractada per AENA com la germana pobra de Barajas. Però els qui s’hi oposen, especialment els Comuns, la CUP i, fins ara, també JxCAT i ERC, remarquen encertadament el cost social i ambiental que tindria envair un espai natural protegit per la UE en nom del creixement del tràfic aeri.
Que l’ampliació d’un aeroport generi tanta controvèrsia i debat social demostra que no hi ha una informació transparent sobre els costos i beneficis de l’operació, per voluntat expressa d’AENA, que pretén imposar el seu projecte per oposició a l’aposta que ha mantingut fins ara la Generalitat de convertir l’aeroport de Girona en una terminal satèl·lit. Però els ciutadans tampoc no tenen informes tècnics solvents que avalin aquesta alternativa. A hores d’ara, l’aeroport és també una infraestructura ideològica, com ho ha estat l’AVE a Espanya i els aeroports fantasma que van construir el PSOE i el PP.
La societat catalana es mereix un debat madur i serè sobre el futur de la principal infraestructura del país. I això passa per tenir sobre la taula totes les dades i no amagar-les o manipular-les per interessos partidistes. A una banda i a l’altra.
15 
