Foc al carrer i als despatxos

Aquest dilluns hi haurà una cimera d’urgència dels màxims representants de la Generalitat i l’Ajuntament per abordar els greus aldarulls que hi ha hagut als carrers de Barcelona i que encara podrien repetir-se. Els esclats de protesta –que aquesta vegada han sigut desencadenats per l’empresonament d’un raper condemnat per un delicte d’opinió– s’allarguen cada vegada més, i deu ser per alguna cosa. Les flames són escandaloses però no són el què, sinó el símptoma. Si només ens preocupem de tallar els símptomes –que s’ha de fer de manera urgent, perquè són cada dia més perillosos i hi ha gent que en surt perjudicada injustament– no s’atacarà la causa, un objectiu molt més difícil i que sembla que ningú es veu capaç d’afrontar. I ningú és ningú, perquè el progressisme oficial ja ha demostrat a bastament que és incapaç fer-hi res més enllà del verbalisme. Per intentar dissimular, aquesta setmana Ada Colau i i la regidora d’Habitatge s’han barallat tuiterament amb el ministre Ábalos per la negativa a regular els preus dels lloguers –oh, sorpresa!. Una negativa que Ábalos ha defensat amb un to fatxenda francament intolerable. Ara bé, de la intenció d’Unides Podem de deixar el govern espanyol no se n’ha sentit res.

El cas és que el foc, si en parlem en un sentit metafòric, no és només al carrer. També estan encesos despatxos plens de corbates i vestits jaqueta. Els de més amunt del tot, no, perquè ja tenen els seus mecanismes de pressió i supervivència. Però sí els del mig. Això explica la imatge que en altres èpoques hauria resultat inversemblant que acompanya la informació de Joan Antoni Guerrero sobre la macrodemanda presentada per una plataforma d’empresaris contra l’Estat per la seva gestió nefasta de la pandèmia. A la foto, dos dels empresaris impulsors d’aquesta revolta posen, sense desentonar gens ni mica, en una de les sales del Círculo Ecuestre mentre expliquen amb tota pulcritud els arguments jurídics de la seva demanda. A fora, molt a prop, hi ha restes de contenidors cremats la nit abans.

Pedro Sánchez, que col·lecciona frases que voldrà oblidar –cosa que no se l’hi ha de permetre–, va dir que no podria dormir tranquil si pactava amb Unides Podem per fer govern. Ara deu dormir com un nen, perquè ha aconseguit prendre el pèl a Pablo Iglesias i Ada Colau. En canvi, que Espanya estigui competint per convertir-se un estat fallit no li deu treure el son.