“És necessari” i “està justificat”. Aquesta és l’opinió d’Espanya sobre la infiltració d’un policia en un sindicat d’estudiants descoberta recentment. Com si fóssim als anys 60 o 70, però en ple segle XXI i sota el mandat del “govern més progressista de la història”. No caldria dir que el sindicat espiat –el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)– és independentista.
Les dues veus que defensen aquesta operació són l’espia Mikel Lejarza –o el personatge que assegura que és ell i que es passeja amb perruca i barba postissa per actes promocionals del segon llibre sobre la seva vida i miracles– entrevistat divendres a Els matins, de TV3, i la Fiscalia, en el decret que desestimava la denúncia presentada per la Generalitat, recollit en una resposta parlamentària del Govern a la CUP a la qual ha tingut accés El Món. “Està justificat”, va ser l’opinió de la Fiscalia de Barcelona, que va menystenir l’argumentació jurídica del govern català contra una infiltració policial en una organització no violenta com és l’SEPC, que va implicar falsejar les dades de la identitat del policia en la seva inscripció a la universitat com a major de 25 anys. “És necessari per a l’Estat. El món funciona així”, va ser l’argument de Lejarza, conegut com El Lobo i famós per haver-se infiltrat a ETA a principis dels anys 70, encara sota la dictadura de Franco.
Som al cap del carrer. El govern espanyol que se suposa que és favorable a la desjudicialització de la política i de l’independentisme –sempre que l’independentisme no pretengui fer efectiva la independència– no vol o no pot impedir que el deep state continuï criminalitzant el moviment, espiant presidents amb Pegasus o estudiants amb el vell sistema artesanal de l’infiltrat. Si aquestes són les condicions que marca Espanya, perquè “el món funciona així”, queda clar que només la via de la ruptura pot servir –quan s’estigui en condicions d’activar-la– per tirar endavant un projecte polític que les regles actuals bloquegen i bloquejaran.

