La negociació dels pressupostos de la Generalitat amb els comuns, encapçalada personalment pel president de la Generalitat, pot acabar portant a un acord a quatre bandes. Encara pot ser que la CUP acabi participant-hi, i el resultat s’acostaria molt a la “via àmplia” que anhelava Pere Aragonès per a la seva investidura. De fet, va ser un concepte molt repetit durant la campanya electoral d’ERC i no feia cap gràcia a Junts.
El conseller d’Economia, Jaume Giró –nomenat a proposta de Junts–, s’ha entestat fins a última hora a negociar els pressupostos amb la CUP –malgrat l’oferta insistent del PSC i les insinuacions dels comuns– amb un objectiu: no trencar el 52% de l’independentisme al Parlament. A més, uns comptes avalats per Junts, la CUP i ERC tindrien prou equilibri ens els aspectes socials i econòmics per donar-los centralitat. Era la jugada perfecte si hagués estat possible. Però, ara mateix, tot indica que aquesta opció està descartada. Els comuns no deixaran perdre aquesta oportunitat de fer lluir la seva bandera i a Aragonès ja li està bé. I si la CUP finalment s’hi apunta, encara li estarà millor.
Des del punt de vista estrictament pressupostari, un acord ampli és una bona notícia. La qüestió és quin missatge s’està volent transmetre. De la mateixa manera que Giró volia preservar el relat del 52%, el PSC vol és trencar-lo com sigui, i els comuns volen demostrar que la unitat estratègica de l’independentisme és inviable, cosa que de moment sembla un diagnòstic bastant encertat.
El cas és com es comparteix el mandat electoral de treballar per l’autodeterminació amb un partit que té altres objectius, per molt que hi hagi moltes lluites compartides en altres àmbits. No és que l’independentisme no vulgui comptar amb els comuns, són ells els que ni tan sols volen ser en la lluita pel dret a decidir, que només pot significar un referèndum. Diuen que és impossible i que “la gent ja no està per tonteries”, en paraules de Colau. Una renúncia clara que, combinada amb el seu actual objectiu, que és portar Yolanda Díaz a la Moncloa, els aparta totalment de la ruta del que havia de ser aquesta legislatura. Però si la legislatura va com va i el 52% no passa del relat –a vegades, ni tan sols hi arriba–, la culpa no és d’Ada Colau i Jéssica Albiach.
