Més de la meitat dels barcelonins consideren que el tàndem Colau-Collboni ha fet una gestió de Barcelona dolenta o molt dolenta en aquest mandat. Comuns i PSC han ‘aconseguit’ una cosa que cap altre executiu barceloní pot dir… Ser els únics que han rebut un suspens com a govern en tota la sèrie històrica baròmetres de la capital catalana. Ara bé, segons les enquestes, tots dos líders polítics mantenen per separat les opcions de guanyar el 28M, igual que Maragall.
La realitat és que tant els votants d’ordre del PSC com els revolucionaris dels Comuns estan descontents amb el resultat de la combinació, gens novedosa, del business friendly i l’eurocomunisme i l’eurosocialisme heretat d’ICV. No ha resolt com va prometre gairebé màgicament els problemes d’inseguretat, neteja, habitatge, mobilitat o massificació turística de Barcelona, entre altres. És clar que capgirar una ciutat en tres anys i escaig no és fàcil, més encara si dos anys han estat marcats per la pandèmia. Però els votants del PSC i els Comuns no sembla que es creguin que bipartit, en cas de repetir, tingui cap model solvent per al futur immediat de Barcelona. Però com que a les urnes no es voten pactes sinó partits, caldrà esperar.
En tot cas, l’oposició només té una opció per al 28M, i és oferir una alternativa per a Barcelona, engrescadora, però sobretot realista. A tots els partits els queden cinc mesos per presentar-se als ciutadans com equips capaços de posar fil a l’agulla a un nou projecte de ciutat. I al marge, el més decent seria que en campanya electoral cadascú ensenyi les seves cartes pel que fa a pactes. L’elector té dret a saber, en una ciutat on és segur que cap partit no governarà en solitari, a què es destinarà el seu vot i quin preu està disposat a pagar el seu partit per ser govern.
Ara bé, els qui hagin seguit alguna campanya ja sabran que això no passarà. O si passa, no necessàriament es complirà l’endemà de les eleccions.
6
2
