L’independentisme institucional sembla haver-se conjurat per fer retornar el país a l’any 2009. Un any en què la reivindicació nacional al carrer era absolutament minoritària -la Diada va aplegar 30.000 persones, 14.000 segons la Guàrdia Urbana- i on els polítics s’ho miraven tot des de la barrera dels despatxos. En aquella Catalunya autonòmica començava a albirar-se el conflicte -un any després la sentència de l’Estatut seria, sense que els mateixos partits ho volguessin, un detonant de l’inici del dit Procés-, però el sobiranisme polític vivia la Diada com un element més del folklore català. No existia l’ANC i Òmnium estava en un estadi nacional netament autonòmic.
Ara, després de l’1-O i amb una repressió política i judicial sense precedents des de la dictadura, la Diada del 2022 serà molt més massiva que la del 2009, però estarà malauradament empeltada de picabaralles de baixa volada. “L’ANC va en contra del partit majoritari de l’independentisme”, diu Oriol Junqueras. Tot plegat, acompanyat del blindatge per part d’ERC i de part de Junts -inclòs l’exalcalde Xavier Trias, que té molts números de liderar la candidatura a Barcelona, i també el candidat d’ERC a la ciutat, Ernest Maragall- perquè el president de la Generalitat no baixi a peu de carrer a la Diada tot i que el 2021 sí que hi va assistir.
Aquesta reflexió, que compartiran molts republicans però que també es compra des de molts sectors de Junts canviant el subjecte, resumeix molt bé la distància brutal que separa el carrer dels despatxos cinc anys després de l’1-O. Tornen les manies persecutòries, la prepotència dels partits per sobre de la societat civil, les guerres internes i la voluntat d’utilitzar la societat civil per ocupar el poder institucional i no per avançar en allò que el país s’havia conjurat i que havia permès que tot un estat autoritari fes fallida a Catalunya.
Els partits acabaran enviant a la Diada alguns representants perquè no sigui dit -la CUP a banda, fora del poder institucional-, altres hi aniran per fer un gest de cara a la gent en lluites internes de partit, però haver passat els dies previs a l’11-S menystenint la manifestació tindrà els seus efectes, segur. Un d’ells, que l’independentisme institucional haurà venut al món una Diada pre-procés.
3
