Jaume Guerra (Ciutat de València – Alcanalí, 1982) és un baixista que, després d’haver fundat el grup Orxata Sound System i d’haver format part de grups com Obrint Pas, va tirar endavant el seu propi projecte musical: Jim War Brou. Ara publica el segon volum de ‘Sessions Feréstegues’, disc de jazz que presentarà dimecres sis de març al Nota 79 de Barcelona. En aquesta entrevista amb el Món, Guerra explica com va es va iniciar en aquest gènere musical, com viu el Procés com a músic i com es pot fer política des del jazz.
Quan comença el seu interès pel jazz?
Va començar quan tenia aproximadament 17 anys perquè vaig començar a estudiar amb en César Giner, un baixista de València prou potent. L’afició pel baix elèctric em ve d’haver escoltat Jaco Pastorius i Weather Report. Tot va relacionat. De Weather Report vaig passar a Wayne Shorter. De Wayne Shorter a Miles Davis. I de Miles Davis a John Coltrane, etcètera.
El jazz és un gènere musical directament lligat a la improvisació. Es nota en els seus concerts?
Sí, el grup està basat en la base més conceptual del jazz. L’origen d’aquest gènere el trobem a Estats Units i neix de la improvisació sobre la música tradicional provinent dels immigrants. Nosaltres agafem melodies pròpies de casa nostra i improvisem a sobre.
La teva veu és peculiar i trenca amb aquella sonoritat a la què ens tenen acostumats la majoria dels cantants de jazz.
En general, la gent que canta jazz a casa nostra es limita molt a imitar els cantants de jazz americans. El nostre grup fa el contrari. Nosaltres fem allò que feien els americans al principi: agafar la música de casa nostra. Canto com canto jo, sense imitar cap cantant de jazz en concret.
Quins objectius s’ha marcat en aquest disc?
Treballar horitzontalment amb els meus músics, arribar a conèixer-me a mi mateix i que tingui aquella implicació social que sempre havia tingut el jazz i que últimament s’ha oblidat.
Sí, el jazz s’ha aburgesat mica en mica.
Sí, tot i que la gent que el toca, almenys al País Valencià, és gent de poble que ve de les bandes. Però sí que trobem escenaris associats a un valor més elitista.
És cada vegada més honest musicalment parlant?
Fa temps que m’he adonat que el procés de la música i la vida és el mateix. Jo crec que el camí mai no acaba. Cada vegada has de ser més honest. M’he adonat que he sentit molta música pel simple fet de ser ‘la correcta’ i ‘la que havia d’escoltar’. I potser no té perquè agradar-me un artista.
Abans deia que el jazz prové de les classes més baixes. És un bon gènere, doncs, per fer-hi política?
Sí, sense cap mena de dubte, ja sigui més explícitament o implícitament. També és cert que moltes vegades associem la música política a la lletra. Però poden haver peces instrumentals com és el cas del tema ‘Alabama’ de John Coltrane.
Quines maneres hi ha d’implicar-se políticament, doncs?
També és important saber amb qui treballes. És a dir, si per una multinacional o per una discogràfica independent. Jo ara, per exemple, estic començant a treballar amb una cooperativa de managemenet. També compta la teva manera de treballar i per qui toques. I també hi ha concerts en els quals es recapta per certes causes, com passa amb el Procés. És impossible separar música de política perquè, per exemple, si cantes música que menysprea les dones i les tracta com a objectes, estàs fent política. La manera d’estimar-nos és política, també.
Com l’afecta l’actualitat política a la seva manera de fer música?
Hi haurà gent que sigui més conscient d’aquest impacte, però està clar que afecta a nivell col·lectiu i que si algun dia rebo una mala notícia m’afecta a la manera de tocar.
Està seguint el judici de l’1-O?
Sí, de fet una de les coses que m’està complicant la vida professional és que estic intentant difondre aquest projecte però la gent està molt ocupada amb el judici. I jo també l’estic seguint com puc, perquè alhora m’he de preparar els concerts, per exemple. Estic amb un ull mirant el judici, amb l’altre cantant, i amb l’altre mirant com em van les xarxes socials. I no només segueixo el Procés, clar. També la política a nivell de tot l’Estat espanyol i del País valencià.
Com nota que es viu al País Valencià aquest judici?
Hi ha una mica de tot. El canvi de govern va ser un punt d’inflexió. Crec que hi ha una part de la societat valenciana que està entenent millor el problema, però també és cert que tot s’està radicalitzant. La gent reaccionària està encara més reaccionària. Però crec que hi ha un sector més ampli que, encara que no comparteixin les tesis independentistes, entén que és un problema de democràcia. I també hi ha un sector d’intel·lectuals que ens ha decebut: l’esquerra valenciana ha d’adonar-se que el problema del Procés va de democràcia.
