La completa indefinició, a la llarga, s’acaba pagant. Quan l’ambigüitat deixa de ser una actitud per esdevenir un discurs corres el risc de no acontentar a ningú. Ara bé, el problema és colossal si has de recórrer allò que no ets per intentar-te definir. Ni independentistes, ni de dretes i es queden tan contents. El discurs tradicional de l’esquerra europea ha mort. La seva manca de cintura ha provocat que la realitat els sobrepassés. La via federalista, a aquestes alçades de la pel•lícula, no existeix ni per casualitat. La sentència del TC ha deixat en evidencia tota la impostura. I bé, si el teu únic discurs es redueix a la gestió, vas mal encaminat si l’intentes vendre des d’un “artefacte inestable” conegut com a Tripartit.
Ho va dir Manuel Valls, alcalde socialista francès, i cada dia és més evident: això del socialisme s’ha anat esfilagarsant amb el pas del temps i cada vegada és més estètic i menys ideològic. De fet, s’han quedat sense discurs i recorren al simbolisme per camuflar la seva manca de plantejaments. Ni independentistes, ni de dretes. Si tu no hi vas, ells tornen.
La realitat els ha desbordat, els ha passat per damunt. Han estat incapaços d’adaptar el seu discurs als nous temps i s’han quedat sense relat. Intenten aplicar velles receptes a nous escenaris i no paren de desencadenar situacions grotesques.
No són liberals, però privatitzen la gestió dels aeroports. No són conservadors, però congelen les pensions. No són de dretes, però fan desaparèixer els 2500€ per cada naixement. S’anomenen socialistes, però acaben de suprimir 1600 milions d’euros d’ajut oficial al desenvolupament.
Un minut de silenci. El socialisme ha mort. Que descansi en pau i que no torni.
