Turquia ha aprovat l’adhesió de Finlàndia a l’OTAN després de mesos de negociacions i vetos. El parlament turc ha votat aquest dijous l’entrada del país nòrdic, però manté el bloqueig a l’adhesió de Suècia a qui acusa de donar refugi i suport a grups terroristes pro kurds. Finlàndia i Suècia van demanar l’entrada a l’OTAN poques setmanes després de l’inici de la invasió d’Ucraïna. Ara només queda una última formalitat perquè Finlàndia sigui admesa pels volts de la pròxima cimera de l’OTAN, que se celebrarà a l’estiu a Vílnius (Lituània).
La situació de Suècia és més complicada perquè Erdogan els acusa d’ajuda grup terroristes kurds, però Ankara està disposada a continuar negociant. Hongria també té alguns dubtes sobre l’entrada de Suècia, però en tots dos casos s’interpreta com una estratègia negociadora per obtenir alguns beneficis extraordinaris de les negociacions. En un principi, Erdogan també tenia reserves sobre Finlàndia, però ha asseguren que han fet “passos concrets” per millorar la seguretat de Turquia.
Finlàndia celebra l’entrada a l’OTAN en plena guerra d’Ucraïna
La primera ministra finlandesa, Sanna Marin, ha celebrat la decisió del parlament turc i s’ha mostrat encantada de poder entrar a l’aliança en un moment tan complicat. Marin també ha donat suport a Suècia i espera que puguin adherir-s’hi aviat. El president finlandès, Sauli Niiniströ, ha agraït el suport rebut dels 30 estats membre de l’OTAN. “Finlàndia serà un aliat fort i capaç, compromès amb la seguretat”, ha dit. “Finlàndia està preparada per unir-se a l’OTAN, i esperem donar la benvinguda a Suècia el més aviat possible”.
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat que l’entrada de Finlàndia farà “la família de l’OTAN més forta i més segura”. Finlàndia i Suècia han estat dos dels països europeus més actius i proporcionalment han enviat molta més ajuda i material militar que estats més poderosos.
