“Amèrica pels americans”, una crida proclamada el 1823 pel president James Monroe sota una fórmula que, amb el temps, va deixar de sonar a advertència defensiva per convertir-se en una llicència d’intervenció sobre el continent llatinoamericà. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha aconseguit que l’eco de la doctrina hagi ressorgit aquest dimecres, en amenaçar amb la intervenció de Mèxic — com ho va fer amb Veneçuela — si les autoritats del seu país “no fan el seu treball” contra el narcotràfic, segons ha assenyalat a un acte de la Casa Blanca recollit per Europa Press.

“El tràfic de drogues per mar s’ha reduït en un 97%, i ara hem posat en marxa la força terrestre, que és molt més fàcil. Sentiran algunes queixes d’unes certes persones, com a representants de Mèxic i altres llocs. Però si ells no fan el treball, el farem nosaltres, i ells ho entenen”. De fet, al febrer ja va amenaçar d’atacar qualsevol punt del planeta on el narcotràfic tingués presència.

La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha reivindicat la seva sobirania i independència davant la postura bel·ligerant de l’executiu republicà, que ha atacat nombroses embarcacions al Pacífic i el Carib des de setembre, amb un balanç d’un centenar de morts. Trump ha llençat l’amenaça hores després de la publicació de l’informe Estratègia Nacional del Control de Drogues 2026. El document, al que ha tingut accés El País, “identifica Mèxic com un territori clau d’origen i trànsit de drogues sintètiques cap als Estats Units, sobre tot el fentanil i la metamfetamina”.

Cerimònia per al 112è Aniversari de la Marxa de la Lleialtat, en commemoració de l'escorta que el Cos de Cadets del Col·legi Militar Heroic va proporcionar al president Francisco I. Madero el 1913, durant l'inici del cop d'estat conegut com Els Deu Dies Tràgics. Europa Press / Contacto / Cristian Leyva
Cerimònia per al 112è Aniversari de la Marxa de la Lleialtat, en commemoració de l’escorta que el Cos de Cadets del Col·legi Militar Heroic va proporcionar al president Francisco I. Madero el 1913, durant l’inici del cop d’estat conegut com Els Deu Dies Tràgics. Europa Press / Contacto / Cristian Leyva

La justícia nord-americana acusa un governador estatal

Les relacions entre Mèxic i els EUA no passen pel seu millor moment. Tot just la setmana passada, la justícia nord-americana va acusar formalment el governador de Sinaloa, Rubén Rocha, a un senador i a l’alcalde de la capital de l’estat per, presumptament, estar vinculats al clan de Los Chapitos, hereus del cap de la droga Joaquín El Chapo Guzmán. En aquest sentit, en el marc d’una altra polèmica que situava dos agents de la CIA a Chihuahua sense el consentiment del govern federal mexicà, la dirigent de l’estat llatinoamericà va exclamar dimarts durant la cerimònia militar per l’aniversari de la Batalla de Puebla que “cap potència estrangera dirà els mexicans com ens governem”.

Comparteix

Icona de pantalla completa