La reputació de l’aplicació per al seguiment de contactes per la Covid-19 a Singapur a través del mòbil, TraceTogether, ha entrat en crisi els darrers dies després que el govern del país asiàtic hagi reconegut que ha fet servir les dades amb propòsits més enllà dels sanitaris. El ministre d’Exteriors de Singapur, responsable de la iniciativa de la Nació Intel·ligent, Vivian Balakrishnan, ha reconegut en resposta a una pregunta parlamentària que la policia ha utilitzat en una ocasió la informació per investigar un assassinat.
Aquesta revelació ha aixecat un debat sobre l’aplicació que, quan es va posar en marxa en la primera onada del març, es va fer amb la promesa que la privacitat dels usuaris estaria garantida. El govern de Singapur, però, ha admès ara que el Codi Penal permet que la policia utilitzi per investigacions criminals la informació que l’app recull.
L’aplicació TraceTogether està àmpliament estesa a Singapur, on se l’han descarregat 4,2 milions de persones, que suposen el 78% de la població. A banda de l’aplicació mòbil, els ciutadans del país tenen l’opció de fer servir una eina alternativa al mòbil, un penjoll que a través de bluetooth permet també recollir la informació de l’entorn per saber quan s’ha estat a prop d’algú que hagi donat positiu. Aquest dispositiu es va començar a distribuir entre persones grans que no utilitzaven tecnologia intel·ligent.
A banda de l’app TraceTogether i el penjoll, a Singapur també es fan servir codis QR en establiments on les persones que hi entren poden escanejar-los, una manera de fitxar que ha de permetre fer el rastreig de contactes en cas que en el mateix lloc hi hagi estat algun positiu de Covid-19.
La versió espanyola del TraceTogether a la qual han tingut accés els catalans, Radar Covid, ha estat un fracàs reconegut pel mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A Espanya només s’haurien fet 5,5 descàrregues d’aquesta aplicació, un número insuficient per assolir els objectius plantejats. L’eina també ha estat considerada poc efectiva per les autoritats sanitàries catalanes. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha dit aquesta setmana que a Catalunya es va adoptar l’eina a l’octubre, però que no s’hi han dipositat mai grans esperances.
