El passat Dilluns de Pasqua, després del Diumenge de Resurrecció, el papa Francesc va morir al Vaticà a l’edat de 88 anys. El seu mandat papal ha estat marcat per un tarannà obert i progressista -dins del que representa l’Església- i la seva mort també és diferent de la de molts papes. Francesc és el primer papa en més d’un segle a ser enterrat fora del Vaticà, i les seves restes han sigut inhumades a la basílica de Santa Maria Major, una joia arquitectònica que també té una dosi de miracles al voltant de la seva edificació.
L’origen d’aquesta basílica està envoltat de misticisme. La tradició catòlica indica que al segle IV la Mare de Déu es va aparèixer en somnis a una família de patricis romans que no podien tenir descendència. En aquesta aparició la Mare de Déu va indicar als patricis que haurien de construir una església en una ubicació que seria determinada de forma miraculosa. La tradició assenyala que, en ple estiu, una nevada va sacsejar Roma i una capa de neu va cobrir l’Esquilí, un dels set turons de Roma, i la neu va indicar on s’aixecaria el temple. Aquests fets van fer que el papa Liberi (que regentar l’Església catòlica entre el 352 i el 366 dC) ordenés l’edificació d’un temple religiós.
A aquest esdeveniment se’l coneix en el catolicisme com el Miracle de la Neu, i els primers cristians van començar a commemorar el miracle llançant pètals de rosa blanca des de la volta durant la missa festiva cada 5 d’agost.
Una joia que combina estils
La basílica està construïda sobre un antic temple pagà dedicat a la deessa de la fertilitat de la natura Cíbele. Des que es va edificar la basílica ha experimentat diversos canvis, malgrat això segueix sent l’única basílica de Roma que conserva l’estructura paleocristiana original i combina diversos estils arquitectònics des del paleocristià fins al barroc (del qual era un dels màxims representants Bernini). El pas del temps va comportar canvis, reformes i modificacions a la Basílica. Durant el segle XVIII es va reformar la façana, i entre aquestes hi destaca la Lògia de les Benediccions o el campanar de maó.
A l’interior de la Basílica de Santa Maria Major és on es pot veure, encara més, el contrast de les reformes de la basílica. A dins de l’edifici religiós es poden observar els mosaics bizantins de l’absis i la nau central, junt amb altres mosaics i parts de marbre al terra que daten de l’època medieval i altes columnes d’estil jònic que provenen directament de l’Antiga Roma. El valor arquitectònic de la basílica s’eleva en veure el sostre decorat amb motius renaixentistes mentre que la majoria de capelles ubicades a l’interior són d’estil barroc.
Santa Maria Major, un dels grans edificis religiosos de Roma
La Basílica de Santa Maria Major, també coneguda com a Basílica de Santa Maria de les Neus o Basílica Liberiana (en honor al papa Liberi, qui va ordenar la seva construcció), és una basílica catòlica edificada a l’Esquilí. Aquest edifici religiós és una de les quatre basíliques majors i una de les cinc basíliques patriarcals associades amb la Pentarquia -el conjunt format per les cinc seus patriarcals de Roma, Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem-. A més, és el primer santuari marià d’Occident i abans que Francesc hi ha enterrats set papes més com són papa Honori III (1150-1227), papa Nicolau IV (1227-1292), papa Sant Pius V (1504-1572) i papa Sixt V (1521-1590), papa Clement VIII (1536-1605), papa Clement IX (1600-1669). Junt amb aquests Sants pares, també hi estan enterrats dos sants com Sant Maties i Sant Jeroni, Paulina Bonaparte (germana de Napoleó) i el genial escultor italià Gian Lorenzo Bernini. A més, a la Basílica de Santa Maria Major va celebrar-hi la seva primera missa -el Nadal de 1538- Sant Ignasi de Loiola, fundador dels jesuïtes, l’orde religiós del papa Francesc.
