D’un no rotund a obrir les portes a enviar l’exèrcit espanyol a Ucraïna. Això sí, quan s’hagi signat la pau i sempre en missió de pau. Ho ha dit aquest dimarts Pedro Sánchez des de París, després de participar en la reunió de la Coalició de Voluntaris per Ucraïna. En la mateixa roda de premsa, el president del govern espanyol ha titllat l’atac militar dels EUA a Veneçuela “d’un precedent molt perillós”.
El desembre del 2024, Sánchez havia descartat l’enviament de soldats. “No veiem el desplegament de tropes espanyoles en sòl ucraïnès, no el veiem”, havia subratllat al Consell Europeu de fa poc més d’un any. El març del 2025, l’executiu va canviar d’opinió i la ministra de Defensa, Margarita Robles, ja va encetar el meló que ara Sánchez ha fet seu.
Defensar l’accés d’Ucraïna a la Unió Europea
Segons Sánchez, el pla de garanties de seguretat, defensar l’accés d’Ucraïna a la Unió Europea i acordar un paquet de reconstrucció són les “bases” per a un escenari de pau. I ha confiat poder-ho desplegar tan bon punt el president de Rússia, Vladímir Putin, accepti l’alto el foc i posi fi a la guerra.
La intenció del president del govern espanyol és reunir-se, a partir de dilluns vinent, amb la majoria de grups parlamentaris -inclòs el PP, amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant- per presentar-los els “avenços substantius” dels membres de la Coalició de Voluntaris per Ucraïna. A més d’Espanya, podrien enviarien soldats altres països com França i el Regne Unit.
Una coalició de 35 països
La Coalició de Voluntaris per Ucraïna la formen 35 països i l’assistència de Sánchez a la reunió ha fet que no anés a la celebració a Madrid de la Pasqua Militar. El president espanyol ha explicat que la reunió a París ha servit per començar a concretar un pla sobre com desplegar un “esquema de garanties de seguretat” per tal que un acord de pau arribi a bon port. “Estic convençut que Espanya, que defensa aquest ordre internacional basat en regles, ha de formar part de la solució”, ha defensat.
