Emmanuel Macron s’ha imposat finalment a Marine Le Pen en la segona volta de les eleccions presidencials franceses que se celebren aquest diumenge. Macron ha estat reelegit amb el 58,5% dels vots, mentre que Le Pen ha obtingut el 41,5%, segons informen mitjans francesos. Segons els primers sondejos, Macron ha aconseguit convèncer la majoria d’electors davant la recepta anti-europeista de l’extrema dreta de Le Pen. Es preveu que l’actual president celebri la victòria a patir de les 21 hores davant del seus seguidors als peus de la Torre Eiffel, a París.
A mesura que s’ha apropat el dia de les eleccions, Macron ha anat augmentant la distància sobre Le Pen en els sondejos. Una de les darreres enquestes, feta per Ipsos-Sopra, donava al candidat de la República en Marxa i actual president un avantatge de 15 punts sobre la líder d’extrema dreta: la intenció de vot a Macron era del 57,5% i la de Le Pen del 42,5%. En la primera volta, el candidat de la República en Marxa va aconseguir el 27,8% dels suports i Le Pen el 23,1%. Macron sempre ha liderat les enquestes, però Le Pen va retallar distàncies quan s’apropava la primera volta. En les dues setmanes posteriors, però, ha estat Macron qui ha ampliat la distància sobre Le Pen.
Tanmateix, les xifres que apuntaven les enquestes sí milloraven substancialment el resultat de Le Pen respecte al de les eleccions del 2017. Així, la líder del Reagrupament Nacional aspirava a aconseguir el millor resultat per a l’extrema dreta en unes eleccions presidencials. L’abstenció en la primera volta de les eleccions es va situar en el 26,31%, la qual cosa vol dir que gairebé 13 milions de francesos no van anar a les urnes el 10 d’abril. Es tracta de la xifra més elevada en una primera volta des del 2002. Amb aquesta participació, es temia que en la segona volta pogués ser semblant o fins i tot lleugerament més elevada.
Amb una abstenció del 25,44%, la xifra de no participació en la segona volta de les eleccions presidencials del 2017 és la més elevada de les últimes dècades. En la història de la cinquena república, però, la taxa d’abstenció més elevada en una segona volta es va registrar en els comicis del 1969 amb el 31,1%.
La segona volta de les eleccions presidencials franceses a la Catalunya Nord no mostren que afluixin en participació. Ans al contrari, segons les dades de la Prefectura de departament dels Pirineus Orientals, a les cinc de la tarda havien votat un 66,32% dels votants, quan fa cinc anys havien votat un 65,1% dels electors.
