L’Autoritat Nacional Palestina (ANP), l’entitat administrativa que governa parts limitades de Palestina, ha denunciat l‘aprovació d’una trentena (34) de nous assentaments a la regió de Cisjordània per part d’Israel. També ha demanat als Estats Units que pressionin l’executiu que dirigeix Benjamin Netanyahu perquè posi fi al que ha titllat de “perillosa escalada” contra el poble palestí, segons el comunicat difós a les xarxes i recollit per Europa Press.
Aquesta annexió ha estat descrita com una violació “flagrant” del dret internacional i de les resolucions de l’ONU. L’ANP defensa que “tota” activitat d’assentament als territoris palestins ocupats “és il·legal”. Per a l’organisme, la responsabilitat de la situació que es viu a l’Orient Mitjà és d’Israel, que “insisteix a revifar els conflictes i arrossegar la regió cap a un nou cicle de violència i escalada”. Reclamen la intervenció immediata de la comunitat internacional i, en especial, del govern de Donald Trump, perquè “pressioni les autoritats de l’ocupació” amb l’objectiu de posar fi a les seves polítiques d’escalada i a les “continues” violacions contra el poble palestí i el seu territori.
La mesura d’expansió, que encara no ha estat confirmada per Israel, ha estat condemnada pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), que ha declarat que es tracta d’un pas que confirma els plans de l’ocupació destinats a “a judaïtzar el territori palestí, en aplicació de la política d’annexió i d’imposició de fets consumats sobre el terreny, en el marc d’una explotació descarada de la situació regional i de la distracció internacional”. En aquest sentit, l’acció “no canviarà la realitat sobre el terreny i no atorgarà legitimitat a l’ocupació”, i “el terrorisme i la barbàrie de l’enemic no el dissuadiran de fer front a les polítiques de judaïtzació i annexió per frustrar-les”.
Jordània condemna les accions d’Israel
Jordània, el territori veí de Cisjordània, s’ha sumat a les condemnes, assegurant que l’aprovació d’aquests assentaments “soscava la solució dels dos estats i el dret del poble palestí a establir el seu estat independent i sobirà a les fronteres del 4 de juny del 1967, amb la seva capital a la Jerusalem ocupada”, fent referència a Jerusalem Est.
Aquesta postura ha estat expressada pel portaveu del Ministeri d’Exteriors del país, Fuad Al Mayali, que ha detallat que aquestes mesures estan destinades a l’alteració de “la composició demogràfica, el caràcter i l’estat de la terra palestina”. De la mateixa forma que l’ANP, el ministre jordà ha reclamat a la comunitat internacional que “assumeixi les seves responsabilitats legals i morals” per satisfer els drets legítims dels ciutadans palestins a establir el seu propi estat independent.
Les declaracions del ministre es produeixen unes hores després que la Comissió contra el Mur i els Assentaments i diverses organitzacions no governamentals, com Yesh Din i Peace Now, revelessin la creació dels 34 assentaments. Segons informa el diari israelià The Times of Israel, la decisió s’hauria pres en una reunió confidencial del gabinet de seguretat israelià. Des de desembre del 2022, moment en què l’actual govern israelià assumeix les seves funcions, s’han legalitzat o construït 103 nous assentaments, mentre que en les tres dècades anteriors se n’havien aprovat sis. Malgrat les crítiques en l’àmbit global i els pronunciaments de la Cort Internacional de Justícia, que consideren il·legals tots els assentaments als territoris palestins ocupats, l’executiu de Netanyahu distingeix entre els que ha legalitzat i els que no.
