La guerra amb tota la cruesa. Així es va voler mostrar la tarda de dijous i a través d’una trucada de Whatsapp. Un dels tres ucraïnesos contactes de l’operació Cigonya –la caravana humanitària que segueix El Món i recollirà refugiats ucraïnesos– ha estat abatuda en un atac prorús. L’Ela ha mort. Segons l’informant, també hauria mort el seu fill de sis anys. El sotrac s’ha fet notar. Ha estat punyent.
La notícia ha arribat després de 12 hores al volant dels set vehicles. La casualitat ha volgut que arribés en una àrea de servei de la República Txeca, a tocar de frontera amb Polònia. Una mena de benzinera amb bar americà de nova fornada enmig de la llarguíssima autopista que sembla tallar pel mig la vasta praderia de l’Europa Central. La Cati, la primera a rebre la trucada, no s’ho podia creure malgrat el seu caràcter fort. De fet, l’Ela havia estat el primer contacte i qui havia establert el canal de comunicació per aparellar refugiats de la guerra amb les seves famílies a Catalunya.
Feia un dia que s’havia perdut el contacte, però ningú no imaginava la duresa del perquè. Les comunicacions són difícils, però no impossibles i tot sovint, triguen. “La criatura, la criatura, mare de Déu, puta guerra!”, exclamava tot serrant les dents en Josep, amb un rostre estranyament astorat que li ha trencat el nervi habitual i contagiós.
La caravana havia de continuar. Pocs minuts abans, un dels altres contactes remetia la llista de les persones que volen venir a Catalunya. Un Excel precís, amb noms i data de naixement i número d’identificació. “Ja tenim la llista i qui l’ha impulsada, morta!”, retreia en Juan, un home resolutiu que s’encarrega de part de la intendència, com és buscar lloc per dormir.
Un cop amb la llista, calia acabar de traçar el pla d’evacuació. I més després de superar quilòmetres de carretera alemanya, txeca i polonesa amb vistosos combois militars en sentit la frontera ucraïnesa. De fet, el pla s’havia de refer després de la mort de l’Ela. Un dels altres contactes, en Iuri, ha proposat un canvi de punt de trobada, situat una mica més al nord i marcat per un rierol i una pista forestal, menys minat de controls militars i de milicians. Amb un mapa i el GPS del mòbil s’ha configurat una nova “X” com a punt d’entrega i recollida i un nou protocol. La idea és deixar la caravana de cotxes un pèl allunyada i entrar a Ucraïna amb un vehicle llançadora i orientats per un enllaç.
Una opció arriscada perquè a la zona ja s’hi comencen a veure milícies afganeses i sirianes amb ganes de gresca, professionals sense gaires manies. La Creu Roja n’ha fet una anàlisi i el panorama empitjora per moments. La idea és poder lliurar els medicaments a població civil, a través de les autoritats polítiques, i esquivar el seu decomís per les milícies o les patrulles de l’exèrcit regular. Els contactes asseguren que tot allò que sigui mèdic, les partides armades ho confisquen. La roba, en canvi, no interessa. El material mèdic i l’higiènic comença a ser moneda de canvi, com a la Guerra dels Balcans que les transaccions entre Estats, ONG i combatents, es feien amb paper de vàter.
Un cop buits de materials els vehicles, comença la segona fase de l’operació. La primera no es pot allargar més de les dues de la tarda, hora ucraïnesa. És l’hora prevista d’arribada dels refugiats al punt de recollida. És important quadrar les hores i els vehicles així com evitar picabaralles amb les autoritats armades. Cal sortir ràpidament i en formació. El camí de fugida és llarg i tediós. Serà el pas més delicat. Vint-i-nou persones, inclosos nens, i un gos. La clau és l’arribada tenint present que, per seguretat, s’han retirat els rètols d’orientació de les carreteres, d’aquí que per entrar a Ucraïna tornen a ser útils els mapes de tota la vida. Els desplegables de llençol que es poden marcar amb llapis.
Gràcies a un altre enllaç a la República Txeca, la Daniela, una empordanesa d’adopció, una casa de colònies tancada obrirà per fer la primera nit d’acollida. Serà un punt de distensió molt allunyat de la frontera, per tal que descansin, mengin alguna cosa i s’acabi de planificar la tornada de la manera més ràpida possible. Serà una parada i fonda per agafar forces, intentar deixar la guerra a banda per unes hores enfilar les vastes carreteres i anar a buscar refugi a Catalunya. L’Ela no hi ha estat a temps.
