La ciutat ucraïnesa de Mariúpol, el principal port ucraïnès a la vora del mar d’Azov, s’ha convertit els últims dies en objectiu d’un setge que manté la població aïllada i gairebé sense subministraments bàsics. Els pocs testimonis que arriben de la zona parlen d’un desastre humanitari de primer ordre, informa l’agència Europa Press.
L’atac a un hospital maternoinfantil dimecres, que segons les autoritats ucraïneses va deixar almenys tres morts, ha tornat a posar en evidència la nul·la protecció que estan rebent les infraestructures civils en el marc d’un conflicte que va acabar d’esclatar el 24 de febrer, amb l’inici de la invasió russa. Kíiv culpa directament les forces russes d’aquest atac, mentre que Moscou es desmarca assegurant que l’hospital ja no funcionava com a tal, sinó com a base d’extremistes ucraïnesos. Metges Sense Fronteres (MSF), amb presència a la zona, admet que encara és aviat per saber si era un atac “dirigit” específicament contra l’hospital o va ser un dany col·lateral.
Sigui com sigui, adverteix: “En una ciutat on el sistema sanitari està a punt del col·lapse, privar la gent d’assistència sanitària és una violació de les lleis de la guerra”. La responsable d’emergències de MSF, Kate White, també ha confirmat danys en habitatges i altres hospitals durant els combats dels últims dies.
La directora executiva del Fons de l’ONU per a la Infància (UNICEF), Catherine Russell, es declara igualment “horroritzada” pel que va passar i recorda totes les parts que tenen “obligacions” que respectar, encara que estiguin immerses en ple conflicte. Per la seva banda, la directora de Save The Children per a l’est d’Europa, Irina Saghoyan, critica que “un lloc on la gent va a buscar ajuda s’hagi convertit en un de destrucció absoluta. “On aniran les famílies i els nens si ni tan sols els hospitals són segurs?”, es lamenta.
Mariúpol està considerada una conquesta clau per als interessos militars de Rússia, en la mesura que li permetria avançar en els seus esforços unir les zones rebels de l’est d’Ucraïna amb la península de Crimea.
En els darrers dies, hi ha hagut diversos intents d’establir corredors humanitaris, però no han estat exempts de contratemps. El ministre d’Exteriors ucraïnès ha assenyalat que entre 300.000 i 400.000 persones continuarien sent “ostatges” de les forces russes i els seus aliats, ja sense subministraments bàsics ni comunicacions.
Un nen mort deshidratat
El president, Volodimir Zelenski, ha denunciat aquesta setmana la mort per deshidratació d’un nen, “potser per primer cop des de la invasió nazi”. “Escolteu-me, estimats aliats. Un nen ha mort deshidratat. El 2022”, va afirmar el mandatari a les seves xarxes socials.
Kíev ha posat aquest cas com a exemple d’una crisi humanitària que ha comprovat de primera mà Olexander, treballador de MSF. “A Mariúpol, ara mateix no hi ha aigua potable, res, i no hi ha d’on treure-la”, explica en una gravació distribuïda per la mateixa ONG.
La gent sobreviu com pot, “buscant fonts als parcs o recollint l’aigua de les teulades quan la neu es fon”. A més, alerta Olexander, els ciutadans “no tenen manera de trobar menjar i tampoc poden fer un foc per cuinar”.
“La situació per als que tenen nens petits també és molt, molt dolenta, perquè necessiten moltes més coses, com a productes d’higiene, i no hi ha manera de trobar-los enlloc”, afegeix.
Les autoritats locals de Mariúpol denuncien que més de mil persones han mort com a conseqüència del setge i els combats, una xifra impossible de verificar. L’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans xifra en 516 les víctimes mortals a tot el país, però cita expressament el desconeixement del que està passant a Mariúpol entre els seus arguments per avançar que la dada real serà “considerablement més gran”.
L’Oficina per a la Coordinació d’Afers Humanitaris (OCHA) de les Nacions Unides apunta que “les necessitats es continuen acumulant (a Mariúpol, on centenars de milers de persones porten atrapades més de deu dies en condicions extremes”).
