L’incident d’aquesta matinada de dijous a divendres amb un dron rus a Romania ha generat una onada de condemnes internacionals i ha tornat a posar sobre la taula la vulnerabilitat del flanc oriental de l’Aliança Atlàntica. Els Estats Units han expressat la seva solidaritat amb el país romanès, però han evitat assenyalar directament Moscou com a responsable de l’atac. L’ambaixador nord-americà davant l’OTAN, Matthew Whitaker, ha condemnat la “imprudent incursió”, en unes declaracions on també s’ha afanyat a reiterar el compromís de l’Aliança de defensar “cada centímetre del territori de l’OTAN”. La seva mesura en no apuntar explícitament a Rússia ha contrastat amb el to molt més dur dels aliats europeus, que no han tingut cap dubte a l’hora d’atribuir la responsabilitat a Moscou.
L’Alta Representant de la Unió Europea (UE) per a la Política Exterior, Kaja Kallas, ha estat molt més contundent en la seva resposta. En un missatge a les xarxes socials que ha recollit Europa Press, la diplomàtica estoniana ha qualificat l’impacte d’aquest vehicle aeri no tripulat de “violació flagrant i greu de la sobirania de Romania i de l’espai aeri europeu” i ha advertit que Rússia “no pot violar l’espai aeri europeu amb impunitat”, recordant que Moscou “va deixar de respectar les fronteres fa temps”.
La cap de la diplomàcia comunitària ha assegurat que es va posar en contacte de manera immediata amb la ministra d’Exteriors romanesa, Toiu Oana, per traslladar-li la solidaritat de la UE. Així mateix, ha recordat que els ministres d’exteriors dels vint-i-set van mantenir dijous una reunió informal a Xipre en què es van comprometre a “augmentar la pressió sobre Rússia, incrementar el suport a Ucraïna i invertir en la preparació de la mateixa defensa d’Europa”.
Per la seva banda, la ministra Oana ha confirmat la conversa amb Kallas i ha descrit el succés com un “greu incident causat per l’impacte d’un dron militar rus contra un edifici a Galati”. En aquest sentit, la responsable de la cartera d’exteriors romanesa ha anunciat que la UE accelerarà l’aprovació d’un nou paquet de sancions contra Rússia com a resposta a aquesta “escalada irresponsable”.
Els països bàltics, els més contundents
Els països bàltics han estat especialment ferms en la seva postura, en línia amb la posició que han mantingut des de l’inici de la guerra. La primera ministra lituana, Inga Ruginienė, ha subratllat que l’atac representa “una nova incursió al flanc oriental de l’OTAN com a resultat de la guerra russa contra Ucraïna” i ha demanat que la comunitat internacional no normalitzi aquests episodis: “Això no ha de convertir-se en una nova realitat a la qual simplement ens acostumem”, ha lamentat.
L’incident de Galati no és un fet aïllat. El succés coincideix amb la represa per part de Rússia dels “atacs amb drons contra objectius civils i d’infraestructura a Ucraïna, en les proximitats de la frontera fluvial amb Romania”, segons ha indicat el Ministeri de Defensa romanès. A més, la setmana passada ja es van produir episodis similars quan un dron ucraïnès va entrar per error a l’espai aeri d’Estònia, i drons russos van provocar alertes a Letònia i Lituània en penetrar en els seus respectius territoris. La repetició dels incidents posa de manifest la fragilitat de les fronteres aèries a l’est de l’est del Vell Continent i augmenta la pressió sobre l’OTAN perquè adopti mesures més contundents per protegir els seus membres fronterers amb la zona de conflicte.
