El G7 -conformat pel Canadà, França, Alemanya, Itàlia, el Japó, el Regne Unit i els Estats Units- ha tancat aquest dijous un “acord polític” per donar a Ucraïna un préstec de 46.000 milions d’euros finançat amb els interessos dels actius russos congelats. En aquest sentit, les economies més grans del món faran servir els beneficis de Rússia a Europa com a garantia per cedir diners als ucraïnesos. Així ho ha confirmat en una declaració la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, al final de la primera jornada de la cimera que se celebra a Bari, a Itàlia, a la qual també ha assistit el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. La italiana ha considerat l’acord “un pas polític fonamental”. La intenció del G7 és deixar clar en la declaració que es publicarà divendres que els fons han d’arribar a Ucraïna “abans que acabi l’any”, perquè el país els pugui fer servir com més aviat millor. Després de l’anunci de l’acord, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha afirmat que la iniciativa del G7 parteix de l’europea, que “ja dirigeix aquests beneficis a la defensa i reconstrucció d’Ucraïna“.
La guerra que va començar Rússia amb Ucraïna s’ha emportat milers de vies, però també ha empobrit la societat. Una situació que d’ençà que va començar la guerra, Zelenski ha portat davant d’Europa en cerca d’ajuda. Els diferents països del món han anat fent les seves donacions humanitàries i d’armament i també s’han aprovat diverses sancions per part de la Unió Europea pel país que dirigeix Vladímir Putin. Entre el bloqueig i les sancions han quedat actius russos bloquejats per altres potències mundials, que ara es faran servir per finançar l’estabilitat i les ajudes a Ucraïna.
Un any més de protecció pels refugiats ucraïnesos a la UE
Paral·lelament, els ministres d’Interior de la UE han donat llum verda a ampliar un any més -fins al quatre de març del 2026- la protecció temporal immediata que reben els refugiats ucraïnesos al club comunitari. L’actual termini d’aplicació de la directiva per donar protecció als refugiats d’Ucraïna que fugen de la invasió russa expirava el 4 de març del 2025 i la Comissió Europea va proposar dimecres ampliar-lo un any, una iniciativa a la qual ara els 27 han donat llum verda. “Mentre les bombes caiguin a Ucraïna, la situació no serà segura”, ha dit la secretària d’estat de Migració i Asil de Bèlgica, Nicole de Moore, en nom de la presidència de torn del Consell.
