El cors està en perill. Així fa temps que ho alerten entitats com el col·lectiu Femula Campà i bona part de l’esfera política de l’illa, que des de fa prop de dos anys viu immersa en una disputa judicial que aquesta setmana ha esgotat el seu recorregut intern amb un veredicte gens esperançador per als interessos dels illencs i la seva identitat. El Consell d’Estat francès confirmava dijous la sentència dictada pel Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Marsella, que prohibia l’ús de la llengua corsa a la cambra de l’Assemblea de Còrsega. Un revés en tota regla que deixa molt tocada la línia de flotació corsa.
Cal recordar que el cas es remunta fins al març del 2023, quan un jutjat administratiu de la ciutat corsa de Bastia anul·lava un decret de l’Assemblea de Còrsega aprovat el 16 de desembre del 2021 i que establia el francès i el cors com a llengües d’ús pels debats a l’hemicicle. En aquest primer revés judicial, el tribunal dictaminava que el francès era l’única llengua permesa per la Constitució francesa per tal d’exercir un càrrec públic. Aquest pronunciament es va viure com un atac a la identitat corsa i va tenir un ampli ressò internacional.
En mans del Tribunal Europeu de Drets Humans
El procés iniciat ara fa més de dos anys ha culminat aquesta setmana amb la confirmació per part del Consell d’Estat de la sentència elevada al Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Marsella, desestimant d’aquesta manera el recurs presentat per la Col·lectivitat de Còrsega. Davant d’aquesta decisió, tant el president del consell executiu cors, el nacionalista Gilles Simeoni, com la presidenta de l’Assemblea, Marie-Antoinette Maupertuis, ja han anunciat que portaran el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans i que obriran aquest recurs a tots els càrrecs electes i ciutadans que vulguin per convertir la croada en una defensa acèrrima del cors.
“Per descomptat, no podem estar satisfets amb aquesta situació jurídica, que condemna la llengua corsa a ser prohibida de l’esfera pública, contràriament als drets fonamentals consagrats i garantits en totes les grans democràcies, i en contradicció amb les aspiracions majoritàries, fins i tot unànimes, dels corsos i dels seus representants electes”, assenyalen els dirigents corsos en declaracions recollides per la ràdio Alta Frequenza. Tant Simeoni com Maupertuis van més enllà, però, i asseguren que la decisió del Consell d’Estat no fa res més que reforçar la necessitat d’un procés de revisió constitucional per aconseguir un Estatut d’Autonomia per a Còrsega, fet que permetria al cors beneficiar-se de l’estatus de llengua oficial, “garantint el seu ús en tots els actes de la vida pública i respectant alhora els drets dels ciutadans que no parlen aquesta llengua”.
