L’ús de les intel·ligències artificials (IA) ha aixecat polseguera els darrers dies al Parlament Europeu. Després d’un llarg debat, avui la cambra ha fixat definitivament la seva posició per negociar amb el Consell de la UE la primera normativa comunitària sobre intel·ligència artificial: prohibir l’ús d’IA que suposin un “risc inacceptable” per a la seguretat dels ciutadans. Tot i les opinions que han quedat paleses durant aquests dies de debat, el veredicte s’ha decidit per una enorme majoria: 499 vots a favor, 28 en contra i 93 abstencions.
Però, quines limitacions se’ls posa a les intel·ligències artificials? La cambra ha acordat prohibir l’ús de totes aquelles eines que elaborin classificacions en funció dels trets socials de cada individu, posant especial èmfasi en les que es basen en la identificació biomètrica en espais públics. Consideren que suposen un “risc inacceptable” perquè fan servir elements de categorització “sensibles”, com ara el gènere, l’ètnia, la religió o l’orientació política de cadascun dels individus. I no només aquestes, sinó que també consideren que cal prohibir tots aquells sistemes policials predictius o els sistemes de reconeixements d’emocions.
Seguint en aquesta línia, des de l’Eurocambra proposen incloure els sistemes d’intel·ligència artificial dins la classificació que inclou les aplicacions “d’alt risc”. Argumenten la proposició perquè consideren que poden provocar “danys significatius” en la salut, la seguretat, els drets fonamentals o el medi ambient. Per fer-ho creuen que seria positiu per a la ciutadania generar una base de dades que reculli totes les intel·ligències artificials i així quedarien ben recollides en un sol lloc. Ara bé, la prohibició que defensen per a la ciutadania permet certes excepcions per fer servir aquestes IA en pro del sector de la investigació.
Evitar les informacions falses
Un dels altres factors que els impulsa a limitar l’ús de les IA és evitar la generació d’informacions falses. És per aquest motiu que intel·ligències en auge com ara el ChatGPT també hauran de complir amb uns requisits de transparència, facilitar la identificació de les imatges artificials, també coneguts com a deep-fakes, i garantir salvaguardes contra la generació de continguts il·legals. Ara bé, tot i aquestes prohibicions que proposen des de l’Eurocambra volen deixar clar que en cap moment el seu objectiu és lluitar contra el progrés.
