Europa cerca vies de sortida per deixar de dependre dels Estats Units per defensar les seves fronteres. La cimera de seguretat de Múnic, que se celebra aquesta setmana a la ciutat alemanya, ha servit per fixar les postures d’algunes de les principals potències del continent de cara a una nova etapa en la qual, atenent les declaracions dels seus líders, els 27 buscaran augmentar el seu potencial militar. Sense anar més lluny, el canceller alemany Olaf Scholz ha posat sobre la taula un possible pacte per eliminar els límits fiscals a la despesa en defensa. En la seva intervenció, Scholz ha proposat excloure la inversió en aquest àmbit dels objectius de dèficit de la Unió Europea; fet que eliminaria els topalls de Brussel·les a la despesa defensiva dels països membres. “Perquè els europeus puguem viure en pau, la despesa en defensa ha d’augmentar considerablement“, ha sentenciat el mandatari alemany en una publicació al seu perfil de la xarxa social X.
La proposta de Scholz, però, no cerca completament la independència europea dels seus aliats transatlàntics, en tant que les exempcions estarien fixades en totes aquelles inversions públiques que “excedeixin els objectius actuals de l’OTAN del 2%” de dedicació pressupostària en defensa. Fins i tot ha contemplat reformes internes, en una Alemanya fins ara al·lèrgica a qualsevol mena d’endeutament. El canceller ha esmentat la possibilitat d’entomar una reforma constitucional per esquivar el fre a l’endeutament, un moviment “temporal” per fer conviure aquestes noves inversions amb la disciplina fiscal de Brussel·les, de la qual les potències centreeuropees són principals proponents.
Més agressiva ha estat la posició del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, més arraconat que mai per les complicitats entre el president rus Vladímir Putin i la Casa Blanca. De fet, ha arribat a alertar que “no totes les veus” dins l’administració Trump “estan del nostre bàndol” pel que fa al conflicte amb Rússia. Davant aquestes dues amenaces, el mandatari ha reclamat “crear un exèrcit europeu” perquè “es respecti el poder d’Europa” entre les principals potències globals. A diferència de Scholz, Zelenski apunta a un allunyament entre Brussel·les i els seus aliats atlantistes: “No podem descartar la possibilitat que els Estats Units diguin que no a Europa quan hi hagi una amenaça”, ha declarat; tot assegurant que les forces defensives dels 27 ofereixen “una bona base” per treballar en conjunt. “Hem de construir unes forces armades europees perquè el futur d’Europa depengui només dels europeus”, ha etzibat.
Contra les “ingerències” de Washington
Malgrat el seu discurs encara atlantista, Scholz ha aprofitat la seva intervenció per retreure al vicepresident nord-americà JD Vance els seus atacs a la Unió Europea en la mateixa cimera. “Rebutgem fermament”, assegura, els plantejaments de Vance, que “semblen inapropiats, especialment entre amics i aliats”. “Som nosaltres qui decidim què fer amb la nostra democràcia”, ha afegit; tot apuntant a les perilloses aliances que l’entorn de Trump està teixint al continent. “Els membres d’Alternativa per Alemanya trivialitzen el nacionalsocialisme i els seus monstruosos crims”, ha alertat el canceller; tot acusant l’equip del president estatunidenc d’intentar generar “una opinió favorable a aquest partit”. Davant aquesta potencial amenaça americana, Zelenski, al seu torn, ha destacat la necessitat de “parlar com una sola veu” a escala internacional. “Necessitem els EUA com a mercat? Sí. Com a aliat? No ho tinc tan clar”, ha conclòs el mandatari.
