Els representats diplomàtics de dotze països de majoria musulmana, reunits a l’Aràbia Saudita aquest dimecres, han emès un comunicat conjunt on han reiterat la seva condemna als atacs iranians al Pròxim Orient i han instat Teheran a cessar les seves operacions bèl·liques, malgrat defensar el seu dret a defensar-se. Els signants no s’han referit al rol d’Israel i els Estats Units en les hostilitats, segons Europa Press, que ha tingut accés al document.
El manifest arriba hores després de l’atac de l’Iran contra la instal·lació energètica de gas liquat a Ras Laffan (Qatar), executat com a represàlia per l’atac a un dels jaciments de gas més importants de l’Iran i un dels punts clau en el subministrament mundial, el camp de South Pars, gestionat conjuntament amb Qatar. L’empresa QatarEnergy ha confirmat “danys considerables” contra el complex de Ras Laffan. L’atac a South Pars ha estat obra d’Israel, que, segons Donald Trump, hauria actuat unilateralment i sense avisar els Estats Units. Malgrat que no ha donat suport a l’atac israelià, el president nord-americà ha advertit l’Iran que Qatar no hi ha tingut res a veure i que no consentirà que es torni a atacar aquest país.
La declaració dels dotze inclou l’Aràbia Saudita, l’Azerbaidjan, Bahrain, Egipte, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, el Líban, Pakistan, Qatar, Síria i Turquia. Aquests estats –amb majoria sunnita, excepte, curiosament, l’Azerbaidjan i Bahrain, on hi ha més població xiïta, com a l’Iran –han manifestat la seva “condemna i rebuig” a les operacions militars de l’Iran contra els països del Consell de Cooperació pels Estats Àrabs del Golf —coneguts com a CCG—. I han subratllat que les ofensives iranianes contra aquests territoris han tingut objectius com “zones residencials, infraestructures civils, incloses instal·lacions petrolieres, plantes dessalinitzadores, aeroports, edificis residencials i seus diplomàtiques”. També han apel·lat a la defensa del “dret internacional i els principis de bon veïnatge” com a primer pas per “posar fi a l’escalada, assolir la seguretat i l’estabilitat de la regió”.
El futur de les relacions entre aquests països musulmans i l’Iran, remarquen, dependrà del respecte per la sobirania i la no-ingerència en afers interns (…) i de no desenvolupar les seves capacitats militars per amenaçar els països regionals. Acusen el país amb majoria xiïta d’estar fent costat, finançant i proporcionant armament a les seves milícies afiliades de la regió: “l’Iran porta a terme aquesta estratègia per servir els seus propis interessos i en contra dels interessos d’aquests països”. En aquest sentit, insten Teheran a “abstenir-se de qualsevol mesura destinada al tancament o l’obstaculització de la navegació internacional” per l’estret d’Ormuz.
Sobirania del Líban i deposament de les armes de Hezbollah
En l’única menció cap a les accions d’Israel, els ministres d’exteriors dels dotze estats signants s’han afanyat a manifestar demanar seguretat, estabilitat i respecte per la integritat territorial del Líban, on Israel ha iniciat una incursió terrestre pel sud del territori. Segons l’últim balanç del Ministeri de Sanitat libanès, han mort 116 nens. L’avanç militar de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) ha sigut justificat per l’estat israelià com una resposta pel llançament de projectils des del Líban per part de Hezbollah.
Les dotze nacions signants donen suport a la decisió de l’executiu libanès “de limitar l’armament estatal”, en al·lusió als plans de Beirut de forçar el deposament de les armes de Hezbollah. El govern del Líban planteja un termini d’entre quatre i vuit mesos per completar la segona fase del procés, que “contempla el monopoli de les armes per part de l’estat al nord del riu Litani”.
Moratòria sobre els atacs a instal·lacions energètiques
Davant els atacs a les instal·lacions del subministrament energètic, el president de França, Emmanuel Macron, ha situat al focus del debat la necessitat d’implantar una “moratòria” sobre els atacs dirigits a infraestructures civils i, en particular, de subministrament d’energia i aigua. El cap d’estat francès ha fet aquesta proposta a les seves xarxes, després d’haver conversat amb l’emir de Qatar, Tamim bin Hamad al Thani, i el president nord-americà, Donald Trump.
El ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha respost carregant contra Macron per “no pronunciar ni una paraula de condemna sobre la guerra israeliana-nord-americana contra l’Iran” i només preocupar-se per les respostes de Teheran. “No va condemnar Israel quan va fer volar pels aires dipòsits de combustible, exposant milions de persones a toxines. La seva actual ‘preocupació’ no arriba després de l’atac d’Israel contra les nostres instal·lacions gasístiques. Arriba després de les nostres respostes. És trist“, ha conclòs Araghchi també a les seves xarxes socials.
