Risto Mejide ha concedit desenes i desenes d’entrevistes des que s’estrenés com a membre del jurat d’Operación Triunfo. Sorprenentment, encara li queden titulars a donar… i uns quants, si tenim en compte tot el que ha explicat davant del micròfon d’Informalia. Per exemple, ha tret a la llum per primera vegada que ha rebutjat una oferta de feina ben curiosa que hauria mostrat una altra de les seves facetes: “Un productor em va proposar fer un programa amb titelles, tot parlant als ninos i amb un ventríloc darrere“.
Aquesta no és l’única oportunitat de feina a la qual ha dit que no, ja que deixa caure que hi hauria hagut “moltes altres”. Ara mateix, té al cap ser ell qui proposi un programa nou: “Tinc una idea per a un programa de salut mental que crec que és més necessari que mai”. No li ha estat fàcil aconseguir estabilitat a la petita pantalla i, de fet, reconeix que fins fa “molt poc temps” no ha pogut treure’s de sobre la sensació de provisionalitat en la feina: “Mai no et pots confiar. Quan vaig començar a OT, ho vaig fer totalment convençut que em farien fora la setmana següent”.
Ha treballat molt com a jurat de talents shows diversos, però també té els seus programes propis. Ara, ha confessat per què va voler fer el pas. Curiosament, perquè se sentia “fart“: “Feia set anys que treballava com a jurat i em vaig cansar. Només volia continuar a televisió si tenia alguna cosa a aportar”. No és d’aquells que arriba a casa i repassa les seves intervencions televisives, però: “Si veig que estan emetent alguna imatge meva, canvio de canal. No puc veure’m perquè m’adono de tots els errors i m’acaben suant les mans“.
Risto Mejide confessa que alguns polítics li han ofert feina en els seus partits
Del que està molt content és del gran canvi que ha experimentat Todo es mentira, el magazín que presenta a Cuatro cada migdia. Aquesta és una franja complicada perquè tenen molta competència, però es mantenen amb bones audiències. Els inicis, però, no van ser senzills: “Els primers mesos van ser un suplici i un infern, ja que hi havia dies que fèiem menys d’un 1% de share“. Va haver-hi un moment d’inflexió, diu, quan va rebelar-se davant dels guionistes perquè considerava que “no estaven trobant” allò que volia el teleespectador.
Risto Mejide considera que part del seu èxit radica en què no es mulla políticament parlant. Reconeix que “molts polítics” han intentat apropar-se a ell i li han ofert feina a dins del partit, però ell continua mantenint-se “al marge”. Tampoc no rep instruccions de la cadena sobre què ha de dir o què no: “En els 17 anys que fa que treballo a Mediaset, mai ningú no m’ha dit que digui una cosa o que no digui una altra. Soc un privilegiat i sé que el dia que això passi, marxaré“.
I parlant de televisió, el presentador no ha evitat que li preguntin sobre la guerra per l’audiència que mantenen Pablo Motos i David Broncano. Què n’opina? Principalment, s’ha centrat en aplaudir la incorporació del segon a la graella: “Una de les grandeses de David Broncano és que ha atret gent que no veia la televisió, ha augmentat la gent que veu la televisió i, per això, Pablo Motos no s’ha ressentit tant”. Ell no veu a cap dels dos, assegura, ja que és d’aquells que ni tan sols veu res quan arriba a casa: “Em passo tot el dia treballant a televisió i arribo a casa saturat, soc un mal consumidor i espero que ningú no segueixi el meu exemple”.
