Operación Triunfo ha vist passar per la seva plantilla a cantants de tots els tipus. Alguns han acabat guanyant-se realment bé la vida amb la música, mentre que d’altres han estat oblidats pel gran públic. Una de les últimes artistes que ha volgut donar un cop a sobre de la taula ha estat Verónica Romero, participant de la primera edició. Després d’uns quants anys amb un perfil baix, ara ha publicat un llibre i ha començat a fer-ne promoció. En aquest context, ha concedit una entrevista a Fórmula TV en la qual ha acabat traient a la llum secrets tèrbols d’aquella experiència.
Ja en el primer any del concurs de TVE, sembla que s’haurien adonat que generar espectacle era important per cridar l’atenció dels teleespectadors. En el cas de la Verónica, hauria viscut en primera persona algunes circumstàncies que no deixen bé a l’equip del programa. Entre les coses més fortes que ha revelat? Que un cap del programa va renyir l’equip de perruqueria perquè li havien fet un pentinat que “la faria destacar massa” enfront dels companys.
La participant d’OT 1 Verónica Romero revela la veritat darrere del programa
El jurat va ser molt dur amb ella pel tema de l’afinació i ara, vist amb perspectiva, creu que no els hauria d’haver donat tant de poder. Sobretot, perquè li van reconèixer que no tenien llibertat de valorar tal com volien: “Una professora d’OT em va dir a l’oïda que ho havia fet molt bé, però no podia dir-ho a televisió“. Potser perquè ja tenien clar a qui havien d’aplaudir i a qui no?
El pitjor que va experimentar? Que la volguessin fer protagonista d’una escena lacrimògena quan van convidar el seu xicot a dins de l’acadèmia tot just després que ella digués que el volia deixar: “Van fer que vingués per tal que jo el deixés” en directe, s’entén. Una manera rastrera de generar vídeos amb tafaneria que pogués agradar a una part concreta de l’audiència.
Verónica també hauria demanat poder interpretar una cançó en anglès per poder destacar més, però tampoc no li haurien permès. Assegura que prefereix centrar-se en les coses positives, ja que creu que no seria bo “estancar-se en el fet dolent”. No sabien què passaria perquè era la primera edició i això fa que recordi aquell moment amb “emoció i nervis”.
