Jorge Javier Vázquez ha estat desaparegut des que Telecinco li cancel·lés el programa en temps rècord. Ara mateix no té feina i tampoc no s’ha anunciat que estiguin preparant res per a ell, així que el seu futur a televisió -i la seva situació financera- és inestable en aquests moments.
En comptes de quedar-se a casa esperant que soni el telèfon, però, el de Badalona ha optat per gastar els diners que té invertits i aprofitar el temps lliure. Ara mateix, de fet, es troba al Brasil gaudint de la bona vida. El presentador té contracte de llarga durada amb la cadena i, per tant, han de continuar pagant-li la nòmina encara que no el posin al capdavant de cap espai.
El que sí que ha fet és mantenir la seva columna d’opinió a Lecturas, ja que es tracta d’una manera d’ingressar diners mentrestant. En l’article d’avui, explica com es troba i què està fent durant aquesta època lluny dels focus: “La investidura de Pedro Sánchez m’enxampa al Brasil, a la platja. Me n’alegro, com tothom sap, però tampoc no seré pesat amb el tema. Prefereixo parlar sobre la carn, l’exaltació, el poder i l’alegria de la carn. Tot això i molt més és el que es viu en una ciutat com Rio de Janeiro, en la qual hauria de ser obligatori que tot ésser humà visqués una temporada de la seva vida. No conec cap ciutat més sensual que Rio, voluptuosa i exuberant. A les cinc del matí ja està el sol ballant i les platges comencen a omplir-se”.
Jorge Javier Vázquez reflexiona sobre l’ansietat que li genera el seu físic
Jorge Javier reconeix que viatja fora sempre que pot, sobretot perquè aquesta és l’única manera de poder anar a la platja amb tranquil·litat sense que la gent el miri: “Soc tímic i em fa vergonya que em reconeguin quan prenc el sol i no tinc escapatòria. El fet que et puguin fer fotos en banyador et fa estar amb les alertes disparades. Tret que tinguis un físic espectacular -i no és el cas- tens altes probabilitats que surtis com un ecce homo si et capten a traïció. Ara que no surto a televisió i que no tinc projecte a la vista, visc d’una manera més relaxada el tema del físic”.
Ha estat aquí quan l’antic líder de Sálvame ha reconegut que va arribar a estar obsessionat pel físic: “Sempre demanava una bàscula als hotels als que hi anava. Em pesava cada dia i estructurava la meva jornada segons el pes. Em feia ràbia tornar de vacances amb uns kg de més i que em diguessin que estava gras. De fet, no només em fastiguejava sinó que em creava ansietat. Recordo les meves vacances tot lluitant contra complexos de culpa que m’acompanyaven si decidir menjar postres”.
