Jordi Sánchez gaudeix d’una trajectòria televisiva molt bona gràcies als papers de Plats Bruts i de La que se avecina, principalment, encara que ha fet moltíssimes altres coses. L’any passat va debutar com a director de cinema, de fet, i ara mateix es troba escrivint el guió de la seva segona pel·lícula. Per tal de promocionar aquesta nova faceta de la seva carrera, ha acudit al plató del Planta Baixa de TV3 i s’ha sincerat sobre diferents aspectes de la seva vida. Entre ells, l’episodi terrible que va viure durant la pandèmia quan va estar 23 dies en coma per culpa del coronavirus.
Afortunadament, no li ha quedat cap seqüela, però no oblida les al·lucinacions i la mala sensació que va experimentar en aquell moment: “Vaig anar acollonit a la primera feina que em van donar després d’allò perquè no sabia si respiraria bé i com estaria fent el monòleg. Jo volia descansar tres mesos, però al cap de quinze dies em va sortir un projecte i vaig anar-hi molt espantat. He tingut sort. Vaig tenir moltes al·lucinacions i em feia por adormir-me i entrar al món obscur de familiars morts“.
“En el meu cas em van adormir durant 23 dies i la droga que et donen és tan forta que et despertes amb una confusió molt impactant. En els dos o tres primers dies després de despertar-me vaig haver d’anar parlant amb tothom per preguntar-los si el que havia somiat era cert o no, perquè estava convençut que em trobava a Colòmbia i que havia mort gent al meu voltant. Recordo sentir la veu de l’Andreu Buenafuente a través de la televisió i dir que no estava bé per rebre visites, que marxés. Fatal, fatal”, explica l’intèrpret.
Jordi Sánchez continua vivint a Barcelona encara que tingui més feina a Madrid
Pel que fa a la seva feina, ha explicat que ell té un passat bastant desconegut com a infermer de Traumatologia a la Vall d’Hebron. El seu pare volia que tingués una feina seriosa, ja que no concebia que poguessis trobar una professió en la qual ser feliç: “Ell tenia la filosofia que la feina servia exclusivament per fer diners, que mai no hi series feliç. Vaig estudiar Infermeria, però volia ser actor i recordo que aprofitava les guàrdies de nit en què estava sol per col·locar una manta a terra i preparar-me els monòlegs per a l’Institut del Teatre. Després continuava treballant i m’adormia a les classes”.
Ara tothom el coneix, però en un principi li va costar fer-se un lloc en el món de la interpretació: “He hagut de presentar molts currículums, és clar”. Ara que ha provat com és això de dirigir, confessa que li agrada. Ara bé, que mai no renunciar a actuar per dedicar-se al 100% a aquesta nova faceta: “M’agrada dirigir, però actuar m’agrada cada vegada més. Al principi actues amb el cul estret perquè et fa por. Els primers cops estàs demanant perdó tota l’estona, però ara ja no ho faig. Si m’equivoco, doncs ho torno a fer”.
Plats Bruts el va convertir en un actor d’èxit a Catalunya i també va ajudar-lo perquè vingués una productora de Madrid a buscar-lo. Tot just van cancel·lar la sèrie de TV3 L’un per l’altre quan va començar a treballar fora d’aquí: “A poc a poc vaig anar fent. La gent creu que et venen a buscar com a un actor català que funciona i no… entres allà per la porta petita. Vaig anar a Madrid perquè els actors van amunt i avall. Jo sempre he viscut aquí, però. Mai no he deixat Catalunya i he marxat a Madrid sense saber quan tornaria a casa. De fet, sempre he tingut l’acord que treballaria només quatre dies perquè jo tinc la família aquí i els dijous volia sopar a Barcelona”.
Reconeix que continua havent-hi més feina d’actor a Madrid que a Barcelona, però ho relaciona amb les productores que hi ha a una ciutat i a una altra: “Aquí tenim menys pasta i menys cadenes de televisió que a Madrid, però estan sortint moltes plataformes i això va molt bé. De fet, gràcies a elles es poden tornar a emetre productes com Plats Bruts i d’altres de mitja horeta que estaven defenestrats”.
