Paz Padilla està fent un tour per diferents mitjans de comunicació per promocionar la seva obra de teatre i respondre tots els dubtes que ha creat el seu acomiadament fulminant de Sálvame. No ha dubtat en deixar clar que a partir d’ara haurà de buscar feina, el que ha començat a fer en un viatge a Mèxic en el que es reunirà amb un dels productors teatrals més importants del país. Vol interpretar la seva obra en els seus escenaris, el que espera poder aconseguir durant aquests dies allà. L’humorista està triomfant gràcies a un espectacle en el que comparteix la seva història més trista, la mort del marit i el posterior duel. Cal recordar que Antonio Vidal va morir fa dos estius, víctima d’un tumor cerebral als 53 anys que els va forçar a acomiadar-se massa aviat.
Ella va aprendre a acceptar la mort després d’un procés molt dur que ara comparteix amb els espectadors de la seva obra. La gran majoria d’ells ha experimentat una pèrdua similar, el que fa que puguin connectar: “Venen molt angoixats per les seves morts i això sempre m’impacta, ja que m’expliquen històries molt dures. Sempre hi ha gent que està pitjor que tu i a ningú de nosaltres ens agrada patir. Suposo que necessiten que aquestes paraules els ajudin“, reflexiona a La Vanguardia.
Molts la consideren una mena de guia espiritual i es basen en la seva experiència per intentar acceptar la mort dels seus éssers estimats: “Hi ha vegades que em sento malament perquè sembla que sigui una mena de xaman. Jo sempre dic que sóc una persona normal i que simplement vull explicar la meva experiència per si pot ajudar a algú. L’única cosa que he fet és entendre quin és el procés de la mort. El dol no es fa quan la persona mor, sinó quan entens i acceptes el que passarà. Jo ho vaig fer quan l’oncòleg del meu marit em va dir que moriria segur en els pròxims sis mesos”.
Cada vegada que puja a l’escenari ha de rememorar la mort del marit i el posterior dol, un moment molt complicat que li costa explicar sense enfonsar-se: “En els assajos vaig plorar moltíssim, va ser duríssim. Cada dia plorava com una histèrica i encara ara hi ha molts moments en els que no puc evitar i ploro en directe. De fet, jo ploro cada dia. Vaig haver de fer un exercici d’agafar distància per tractar el text pensant només en l’obra. Ja no parlo amb el meu marit, només ho vaig fer el dia que van emportar-se el seu cos. En aquell moment vaig sentir la seva veu que em deia que tirés cap endavant i que no m’enterressin amb ell”.
La presentadora considera que la pandèmia ha creat molta ansietat en la gent perquè s’han adonat que els seus éssers estimats i ells mateixos poden morir: “La meva sogra va morir una setmana després que ho fes l’Antonio. L’avi de la meva filla poc després… La meva Anna ha viscut quatre morts en poc temps i és difícil digerir una cosa així. I ara veiem una guerra!”, una situació complicada que espera poder superar del tot per ajudar encara més gent amb la seva obra.
