Omar Montes estrenarà la setmana vinent un documental a Amazon Prime sobre la seva vida. En ell explicarà com ha estat el camí fins a convertir-se en un dels cantants espanyols més exitosos. D’orígens humils i amb una etapa escolar complicada i marcada per l’assetjament, el noi va guanyar fama gràcies a la seva relació amb la filla d’Isabel Pantoja. Molt astut, va aprofitar l’expectació per mostrar-se com un noi proper i simpàtic que va llançar un disc després de guanyar Supervivientes. Avui EFE publica una entrevista amb ell en la que fa cinc cèntims sobre què podrem veure en aquesta biografia televisada: “Jo conduïa el taxi de la droga amb 14 anys i mai no m’hauria imaginat que acabaria sent l’artista més escoltat a Spotify el 2020”.
Alguns dels detractors de l’Omar l’acusen de tenir cançons amb lletres masclistes, el que ell nega taxativament: “Mai no m’he considerat masclista i per això mai no he fet lletres així. Vull parlar del cas de C. Tangana, que va publicar la foto al iot amb les noies. Només diré que si hagués estat jo qui sortís en el videoclip amb 20 noies despullades mentre els hi toco el cul, acabaria a presó“.
En aquest documental no fa autocrítica, però sí que confessa que de petit estava envoltat de males companyies i que va vendre pastilles de caldo “fent veure que era marihuana”. A més a més, hauria guanyat diners transportant persones en un taxi de la droga. I, mentrestant, havia de lluitar contra l’assetjament escolar: “Es reien de mi perquè era gitano, moro i gras. Recordo que em van fer una pallissa i em van desfigurar la cara. Em deien El príncipe al meu barri perquè vaig voler aprendre a fer boxa amb 14 anys per defensar-me. L’entrenador no confiava en i, però vaig esforçar-me molt i vaig acabar sent campió. Els meus inicis a la música tampoc no van ser fàcils, ja que no venia ningú als concerts i no aconseguia xicota”.
Una vida dura que ha deixat enrere gràcies a la seva carrera artística, la que l’ha fet “l’home més feliç del món”. És conscient que aquest èxit pot desaparèixer aviat, el que no l’importaria: “De fet, tinc clar que deixaria la música directament si la meva àvia morís demà”. Un noi que fa parlar molt i que cada vegada té més i més diners al banc.
