Jorge Javier Vázquez, molt contundent: “Si un fill o una filla et pega cal denunciar”

El presentador assegura que “denunciar, encara que et faci mal, és el més sa per a tots dos”

Jorge Javier Vázquez ha publicat aquest dimecres un post al seu blog de la revista ‘Lecturas’ on, com fa setmanes que ja està fent, defensa Rocío Carrasco. “S’asseu en el plató Rocío en l’equador de l’emissió de la seva sèrie documental per a resoldre dubtes i enfrontar-se a algunes de les crítiques que ha generat el seu testimoniatge. Escric aquestes línies i m’avergonyeix haver de fer-ho perquè una dona maltractada no hauria de ser qüestionada”, comença escrivint el presentador, fent referència a l’entrevista que la filla de Rocío Jurado va donar la setmana passada a Telecinco.

Alhora, Jorge Javier es mostra crític: “La majoria dels que ens dediquem a aquesta professió hem entrevistat dones maltractades. La majoria de les vegades, anònimes. No recordo que mai se les posés en dubte. És més, intentàvem donar-lis suport i ens estremíem amb el seu relat. Amb Rocío Carrasco no hem estat tan generosos. Per què? Ho ignoro”.

Creu el presentador que potser és perquè “està en les nostres vides des de fa anys i els prejudicis ens impedeixen valorar la magnitud del seu testimoni. En general, som incapaços de separar a la persona del personatge i ens manifestem segons la relació que hàgim tingut amb ella al llarg del temps. Si ens ha caigut bé acceptem el seu testimoni però si per alguna raó no ens fa gràcia no té res a fer. Està vista per a sentència abans de ser escoltada”. “Rocío Carrasco és una víctima. Ningú ho pot posar ja en dubte. No existeix l’equidistància en aquest tema”, afirma.

Alhora, Jorge Javier opina que “hauran de passar anys per a entendre la importància del testimoni de Rocío Carrasco. No només perquè s’ha donat visibilitat a una cosa tan desconeguda com el maltractament psicològic, sinó perquè s’ha posat sobre la taula un tema tan espinós com el de la violència que els fills poden arribar a exercir sobre els pares”.

I en aquest sentit, assegura, contundent: “Si una dona maltractada pel seu marit calla durant anys per vergonya, imaginem el que ha de suposar que la que et maltracti sigui la teva filla. A la vergonya se li han d’unir sentiments com el de la protecció a l’ésser estimat i la por al fet que alguna de les teves decisions pugui fer-li mal. La consigna és clara: si un fill o una filla et pega no pots quedar-te en silenci. Denunciar, encara que et faci mal, és el més sa per a tots dos”.

I, finalment, conclou el presentador badaloní: “Continuaré parlant de Rocío Carrasco, per descomptat. Però abans vull compartir una reflexió. M’escandalitza la poca generositat –per no dir mesquinesa– que mostren alguns companys amb la sèrie documental de Rocío. No és llibertat d’expressió la seva. És ràbia, ira. Un egocentrisme portat a la màxima expressió que els impedeix acceptar que el focus, per una vegada en la vida, no està posat sobre els seus caps”.

Nou comentari