Hugo Silva ha estat un dels actors més seguits i aclamats des de la seva participació a Los hombres de Paco. El madrileny ha gaudit d’una carrera llarga que l’ha envoltat d’expectació mediàtica i ha fet que els fotògrafs anessin darrere d’ell. Aquesta fama no li ha agradat mai, tal com ha reconegut en diverses entrevistes. Diu que en un principi, especialment, va tenir problemes per gestionar ser tan seguit i que s’enfadava quan veia la seva cara a les revistes: “No podia sortir al carrer sense que la gent embogís”, reconeix a El País.
Sempre ha estat molt gelós de la seva vida privada, de fet. No li agrada parlar de les seves relacions o de les seves aficions. No ha estat fins a la seva última entrevista a El Hormiguero que hem conegut que pateix una malaltia des de petit, de fet: “Tinc duermevela, son prim. Ara menys, però l’he patit tota la vida. Em quedo a mig camí del son. Estic estirat amb els ulls tancats, però la meva ment creu que segueixo despert. És per això que a vegades barrejo les dues realitats i puc arribar a veure ombres a l’habitació que no corresponen a la realitat. No són coses de mal rotllo, però atabala molt. El millor de tot plegat és que ara m’adono de seguida que estic en aquest estat”.
Hugo Silva reconeix que la seva vida ha canviat radicalment des que és pare: “Tinc la seva foto al fons de pantalla del meu mòbil. Abans de tenir fills, la teva vida ets tu i ara la meva vida són ells. Abans tenia malsons amb mi mateix i ara els tinc amb ells”. Entre les confessions més estranyes que ha fet en l’última entrevista? Que té fòbia al so d’un tap de vi quan surt o a la música de fons que posen en els centres comercials. Un actor que va tenir clar des de petit que volia interpretar personatges rebels “o pirates” i que a vegades desitjaria ser més fred i racional: “Vull aprofitar més el temps, però deixar de gaudir tant de tot sense pensar”.
