Víctor Elías gaudeix d’un moment personal molt bo ara que s’acaba de casar amb Ana Guerra, la cantant d’Operación Triunfo amb qui surt des de fa uns quants anys. Aquesta novetat en la seva vida personal se suma a una bona notícia professional, ja que ha publicat un llibre sobre la seva vida anomenat #YoSostenido: Historia de un juguete casi roto. Com bé indica el títol, l’actor s’obre en canal aquí sobre les ombres que han tacat la seva trajectòria.
L’actor de Los Serrano ha viscut un autèntic infern, tenint en compte tot el que arriba a treure a la llum en aquest escrit tan íntim. Mentre triomfava a la sèrie, a casa tenia episodis de pallisses, assetjament i drogues. El problema principal eren les addiccions dels pares, ambdós alcohòlics: “No els culpo de res, però a vegades penso que estava destinat a convertir-me en l’addicte que he estat… i que soc, vaja“.
Víctor Elías explica com està quatre anys després de començar el camí per deixar les drogues
Han passat quatre anys des que comencés la rehabilitació per l’addicció que va desenvolupar ell, un procés que va estancar-se fa dos anys perquè va patir una recaiguda amb la mort de la mare. Què ha après? “Tenir clar que l’addicció és una malaltia incurable és l’única manera de tractar amb ella i no tornar a la foscor, però sempre seré un addicte“, reconeix en una entrevista molt dolorosa a El Mundo.
Víctor Elías és conscient que ha viscut “coses molt lletges” i les ha volgut deixar anar en aquest llibre en un procés d’escriptura que ha estat una mena de teràpia per a ell: “Patia assetjament a l’escola i em donaven pallisses perquè era graciós pegar al noi famós. Em vaig convertir en un violent i tenia problemes d’adaptació al món real. La meva infància caòtica i educativa em va generar una sèrie de carències i una predisposició a caure en l’addicció perquè volia agradar tota l’estona i tenia por a quedar-me sol”.
En el seu cas, creu que va arribar a ser una joguina trencada que han arreglat arran de la mort de la seva mare. L’actor va denunciar la seva mare quan només tenia 13 anys perquè li traguessin la seva custòdia: “Ha estat la decisió més difícil de la meva vida, però ja no podia més. El jutge em va fer anar a casa dels meus tiets i va ser el millor, però la meva mare mai no em va perdonar”.
L’actor de Los Serrano treu a la llum com va convertir-se en addicte
Treballar a Los Serrano també el va salvar: “Era una benedicció i una via d’escapament per a mi”. Quan va acabar la sèrie, però, li va costar molt trobar una altra feina perquè creien que s’havia encasellat en aquest personatge o que era massa famós per fer papers més secundaris. Allò va coincidir en el temps en què cauria ell a les drogues, quan tenia 20 anys i estava en una festa d’una sèrie: “Jo estava bastant tocat en aquella època i un company em va oferir una ratlla per animar-me. Em feia por, però em va dir que una sola no em convertiria en drogoaddicte. Es va equivocar totalment, però no el culpo de res“.
En un principi, només es drogava quan sortia de festa. Ara bé, al final va acabar derivant en una manera de sentir-se millor quan estava sol: “La droga i el piano eren els meus refugis, tota la resta em sobrava. El problema va ser quan vaig començar a descuidar la música perquè l’única cosa que em venia de gust era quedar-me a casa sol i drogant-me”. I aquella vida no era barata, és clar: “Mai no he volgut calcular quant consumia o quant em gastava perquè em vaig arruïnar. Millor no penso quanta pasta em vaig gastar perquè em tiraria per un pont“.
La droga que més consumia era la cocaïna, reconeix, però també era addicte a l’alcohol i la feina: “Em vaig passar quatre dies a casa sense menjar ni dormir. Només tocava el piano, em drogava, tocava el piano i em tornava a drogar. Vaig fallar a mig Madrid i, finalment, em vaig preguntar a mi mateix què collons estava fent. He necessitat molta ajuda i he tingut diverses recaigudes“. De fet, arriba a reconèixer que va pensar que treure’s la vida seria la millor opció. Afortunadament, ha pogut deixar enrere aquella època tan fosca.
