Carles Puyol i Vanesa Lorenzo estan enamorats des del 2012, quan un amic en comú va organitzar unes cites a cegues que certament van ser molt bona idea. Pares de dues filles i amb una relació molt estable, no s’han arribat a casar però tampoc no ho descarten. Els han preguntat moltes vegades sobre aquest tema, una curiositat que la model ha satisfet en l’últim acte públic al qual ha acudit.
Entrevistada per El Español, la catalana té clar que no poden estar més units: “És impossible estar més casats del que estem, és impossible. Fixa’t que no em demana matrimoni, em diu que li ho demani jo. A veure si ens animem“. Tampoc no tenen la necessitat de fer-ho, ja que quan formes una família, el pare dels teus fills “ho és tot”: “Encara que ens separéssim, el Carles sempre estarà a la meva vida. La persona que esculls per tenir fills són paraules majors“.
Vanesa Lorenzo també ha parlat sobre la seva vida familiar amb les dues nenes, la Manuela i la Maria d’11 i 9 anys respectivament. Com és ella com a mare? “Tinc això de dissociar molt present. Intento evitar converses sobre estètica i el físic de les persones davant de les meves filles, amb elles parlo d’altres coses. Els insisteixo molt en la bellesa interna i soc conscient que els missatges als nens els has de cuidar”. A més a més, que considera que ser mare és “un procés d’aprenentatge constant” i “amb reptes continus“. Amb elles intenta ser molt coherent i la disciplina positiva l’ha ajudat moltíssim, per exemple, com la idea del respecte mutu i altres pilars.
Com es troba Vanesa Lorenzo?
“Estic molt bé“, diu. En un moment vital molt feliç i físicament “superbé” continua immersa en una rutina amb esport diari i exercicis que l’ajuden a tenir una comunitat. Practica ioga, Pilates i exercicis de força des de fa molts anys també. I, pel que fa a la feina, té una empresa d’emprenedoria en desenvolupament que acompanyarà professionals del sector de la salut i la bellesa a cuidar-se.
Ella que s’ha dedicat al món de la moda, ha viscut una època en què la pressió estètica era molt forta. Ara, però, amb les xarxes socials les coses són encara més complicades: “Són molt danyoses i hem de prendre distància per fer descansar la ment. Intento dissociar i riure’m de mi mateixa. Moltíssimes vegades m’ha resultat atabalant sentir-me jutjada pel meu físic. Durant molt de temps, he estat molt enfadada per ser baixeta i he estat enfadada amb mi mateixa i amb la genètica“.
