Santiago Segura s’ha convertit en un dels directors de cinema més coneguts gràcies a l’èxit que va proporcionar-li la saga de Torrente. Ha arribat a fer molts i molts diners, però no sempre ha gaudit d’una situació econòmica tan potent. De fet, en una entrevista recent ha tret a la llum que va viure bona part de la seva vida en un pis de 45 metres quadrats. Ara, ha recordat la seva joventut quan va independitzar-se, per la força, quan només tenia 19 anys. Sorprenentment, no va ser ell qui va marxar de casa, sinó que van ser els pares els qui van deixar-lo a casa tot sol.
La seva era una família humil, ja que el pare treballava en una fàbrica de claus i no és que anessin sobrats de diners. De sobte, el Santiago va veure’s forçat a haver de buscar-se la vida per pagar les factures i compaginar feines precàries abans de poder dedicar-se al cinema. Els seus pares volien canviar de casa i ell va negar-se a fer-ho: “Vivíem en un pis petit a Carabanchel i ells volien traslladar-se a un més gran a Leganés. Jo tenia 19 anys, tenia una mica de diners i els vaig dir que els pagaria el lloguer”.
Santiago Segura dona detalls de les feines més estranyes que ha hagut de fer
En aquell moment, ell estudiava Belles Arts i combinava les classes amb un munt de feines diferents: “Has de viure-ho per saber com era de complicat allò, jo que vivia en un pis fre i fent d’home orquestra amb un munt de feines”. En el seu cas, va arribar a fer de venedor d’enciclopèdies porta a porta, de cambrer, de client fals a concessionaris de cotxes, de públic professional a programes de televisió… “La meva frase com a venedor d’enciclopèdies era si li agradaria tenir la literatura universal en aquells llibres enquadernats d’imitació de pell. Només en vaig vendre dos”, ha reconegut a la intervenció a El Hormiguero.
Seat va encarregar-li fer de “client sorpresa”, una tasca que consistia a acudir a diversos dels seus concessionaris mentre feia veure que volia comprar-se un cotxe i, després, redactar l’informe sobre l’atenció que hi havia rebut: “És molt trist i sembla un invent, però aquesta feina existeix de debò”.
Tot, per anar engreixant una mica més el seu compte corrent i poder pagar la producció de les seves pròpies pel·lícules. No li ha anat malament la cosa, això queda clar, tenint en compte que ha arribat molt lluny en el món de l’audiovisual espanyol i que continuen considerant-lo com un dels més exitosos del panorama després de tants anys. Aquest 2026, de fet, tornarà a la primera línia amb l’estrena d’una nova entrega de Torrente que promet ser una de les revelacions del cinema.
