Santi Millán és una de les cares més conegudes de la televisió. Encadena projecte rere projecte i és habitual veure’l com a presentador al capdavant de projectes com Caiga quien caiga o Got Talent. Fa uns mesos va viralitzar-se una faceta poc coneguda del comunicador català, la passió per l’escultura. Un nou projecte que va encetar durant la pandèmia i que a poc a poc ha anat professionalitzant fins a protagonitzar la seva primera exposició en una galeria de Barcelona. De fet, l‘època pandèmica també ha estat un dels temes protagonistes de la seva darrera entrevista al pòdcast La fórmula del éxito amb Uri Sabat. Un espai de reflexió en què s’ha sincerat sobre el seu pitjor moment personal, que ha anat lligat amb la pèrdua d’una persona molt estimada.
La incertesa de la pandèmia, un dels pitjors moments personals del presentador
Fa cinc anys des que el món es va paralitzar arran de la pandèmia per la covid-19. Una emergència global que va trastocar moltes vides i va suposar aturar el ritme vital per fer front a una catàstrofe. Preguntat pel pitjor moment vital que recorda, Santi Millán ha parlat de la “incertesa” d’aquesta època. “El meu pare va morir per culpa de la covid, jo vaig estar amb ell una setmana a l’hospital perquè tenia Alzheimer”, confessa en aquesta entrevista. Era un moment en què no hi ha tantes proteccions i recorda estar amb el seu pare sense saber què passaria. “Jo estava amb ell a l’habitació, sense guants ni res, tossint-me a la cara. Quan el meu pare va morir, se l’emporten i adeu. No va haver-hi ni enterrament”. Després de tornar a casa, va haver de confinar-se quinze dies sense poder veure la seva família ni passar el dol acompanyat.
La cancel·lació d’un programa a Cuatro
La seva trajectòria professional és extensa i durant aquests anys ha pogut viure tota mena de situacions, però quin ha estat el moment més complicat pel que fa a la feina? Es decanta per la cancel·lació d’un programa que estaven fent a Cuatro. Un late night anomenat Uau que competia amb Andreu Buenafuente, que en aquell moment es trobava a Antena 3. Tot i que confessa que els tres primers programes “van anar molt bé”, la seva aposta no va estar a la graella televisiva més de tres mesos. “Per a mi havia estat una aposta personal, jo tenia una carrera, sobretot a Espanya, que se m’identificava més com a actor que com a entreteniment, més que com a presentador perquè venia de fer Periodistas, Siete vidas… A Catalunya se m’havia reconegut fent La cosa nostra amb Buenafuente i era més entreteniment”.
En aquell moment, després de veure que l’aposta de Cuatro no havia anat bé, va pensar que la porta de presentadors i d’actor s’havia tancat. “I ara com recondueixo això? Va ser aquí quan vaig començar a anar amb bicicleta per airejar-me”, explica. Més enllà d’aquestes dues situacions, el conductor del pòdcast ha volgut posar sobre la taula una de les preguntes clau de la temporada. Què prefereix: El Hormiguero o La Revuelta? “De tipus d’humor i contingut, m’identifico més amb La Revuelta, però hi ha moments d’entreteniment i espectacle pur de El Hormiguero. Tots dos contrincants són molt potents. Broncano ha aconseguit una cosa molt bé, introduir l’estil de l’streamer dins de la televisió convencional. Tot necessita un procés d’adaptació i la gent ha d’acostumar-se i entrar en la dinàmica del teu programa”. Sigui com sigui, una entrevista que permet veure i conèixer detalls poc coneguts del presentador català.
