Rigoberta Bandini va donar-se a conèixer fa ja uns quants anys, una cantant que tocaria el cel mediàticament parlant gràcies al Ay, mamá amb el que gairebé va a Eurovisió. El Benidorm Fest la va coronar, encara que no acabés representant Espanya, i ara molts s’interessen també per la seva vida privada.
D’ella se sap poca cosa, més enllà que està casada amb un membre de la seva banda i que és mare d’un nen de cinc anys que va néixer en plena pandèmia. I precisament sobre el seu part s’està parlant últimament, ja que s’ha viralitzat l’entrevista en què confessava que aquell moment va ser molt angoixant per culpa dels problemes mèdics que va travessar el fill.
“El meu part? Fatal… Va ser induït a la setmana 41 malgrat que jo havia anat a la Maternitat per demanar que no me l’induïssin. La ginecòloga, que no tenia cap mena d’empatia i semblava més una cirurgiana, em va dir que el nen tenia una neuro-nosé-quants-cerebral; una paraula que ja va fer que tinguis com un infart“, recorda. La cantant va posar-se a plorar, evidentment, ja que l’embaràs havia anat bé i no s’ho esperava: “Encara ara se’m posa la pell de gallina”.
Així va ser el part de Rigoberta Bandini, un malson que encara recorda
Però com va anar cronològicament? En tots els embarassos, quan superes la setmana 40 et donen una data límit en la que has d’acudir a l’hospital perquè t’indueixin el part si no ha començat de manera natural. En el seu cas, va estar informant-se i va saber que tenia el dret a negar-s’hi. De tota manera, va acudir-hi aquell dia perquè li fessin el control pertinent. A l’ecografia, s’haurien adonat que el nen estava en risc “Ningú no m’explicava què estava passant, fins que una matrona em va dir que això volia dir que la placenta ja no l’estava alimentant i podia haver-hi molt risc perquè no està rebent tot l’aliment que necessita. Davant d’allò, vaig dir que em fessin cesària perquè sortís ja. Per protocol, em van dir que havien d’intentar que fos induït“.
Les induccions al part acostumen a ser molt lentes, ja que el cos no està preparat per parir i triga molt a fer efecte la medicació. La Rigoberta en dona fe: “Va ser horrible i lentíssim amb més de 30 hores de dilatació. Em van trencar la bossa i em van fer molt mal, la veritat. La Maternitat en general és un centre bastant respectuós i les matrones eren molt maques, però el meu part anava a pitjor i pitjor… El meu cos no volia parar perquè no volia parir. Va ser horrorós“.
Quan l’artista ja estava dilatada de 6 cm, va entrar una matrona que va ajudar-la a fer l’última empenta. I un cop de 8, quan només quedaven dos centímetres per a la dilatació completa, el cap del bebè es va encaixar i van demanar-li que comencés a empènyer. El problema? Que, en aquell moment, el cor del bebè va aturar-se i els metges van dir-li que havien de fer-li una cesària d’urgència. Aquella era la pitjor de les notícies, ja que s’havia menjat tots els inconvenients i dolor del part natural, però acabaria amb els problemes de la cesària d’urgència també.
“Jo estava mig morta des que em van posar l’epidural als cinc centímetres i no m’assabentava de res. Hi havia tensió, això sí. No els van donar temps d’adormir-me del tot i és molt heavy perquè em van lligar de mans i peus. Va ser molt fort…“, diu. Afortunadament, el nen va néixer bé. Totes les mares saben que, un cop veus la cara del bebè, t’oblides de tot i t’adones que el dolor ha valgut la pena. En el cas de la Rigoberta, no van poder col·locar-li al nen a sobre com s’acostuma a fer perquè estava tremolant i vomitant. 10 minuts després, però, va poder conèixer-lo i tornar a respirar tranquil·la.
