Rigoberta Bandini va ser la gran revolució del Benidorm Fest. La cantant catalana volia fer un crit feminista amb un Ay mamá que va acabar tenint una repercussió immensa. No va aconseguir ser la representant d’Espanya a Eurovisió, càrrec amb el que es va quedar la també catalana Chanel, però no va deixar ningú indiferent en aparèixer amb una teta gegant a sobre de l’escenari. Tothom parla d’ella des de llavors i molts consideren la seva cançó com el nou himne de la causa feminista. Aquesta nit actua en el Palau de la Música i El matí de Catalunya Ràdio ha volgut entrevistar-la per saber com està després d’aquestes setmanes d’infart.
L’artista, molt contenta per com estan anant les coses, ha reflexionat sobre el seu paper en el certamen de TVE i ha explicat per què va voler treure un pit de grans dimensions durant l’actuació: “Si jo hagués pogut ensenyar els meus pits, però no podia per llei perquè m’haurien desqualificat al programa i també a Eurovisió, no hauria hagut de recórrer a una escultura. Si hagués estat un home, podria haver ensenyat el meu pit. I ja només per això, d’alguna manera per mi és una provocació poètica. És ensenyar-te un pit de 5 metres de diàmetre perquè entenguis que no és tan fort, que el pots veure, que el veus, que la teva mare el tenia… normalitzar-ho des del grotesc. I per mi el més interessant de la proposta és això i, òbviament, hi ha gent que si no ho vol entendre doncs em sembla perfecte, però penso que és bastant fàcil”.
Darrere de la festa i la felicitat, per a ella no tot va ser tan fàcil: “Vaig sentir un moment molt baix durant un dels dies allà a Benidorm perquè tenia por i vaig tenir una plorera molt forta per la tensió. No sabia si podria amb allò i em vaig bloquejar durant un matí. Un cop vaig passar les gales i vaig adonar-me que sí que ho estava gaudint, doncs vaig col·locar-ho tot en el seu lloc. M’estava passant una cosa molt forta, però la meva carrera no depenia d’aquest punt i no havia d’atabalar-me”. No van guanyar, però la festa va ser èpica: “La farra la vam fer igualment. Feia molt de temps que no bevia alcohol per cuidar-me les cordes vocals, però el dia de la final vaig pillar un gran pet i vaig tornar sense veu després de la festa que vaig fer amb l’equip. Hi ha moltes maneres de guanyar, però veure que teníem tant feedback positiu va ser una passada”.
Tot el que ha passat després del festival ha estat una mena de tsunami per a ella: “Tot ha crescut molt ràpidament, des de fa un any. Ho he notat molt, encara que he volgut aïllar-me una mica després del festival per pair-ho tot i estar amb els meus. Vull viure el que m’està passant des de la normalitat, no vull viure les coses externes”. Rigoberta cantarà en un Palau de la Música ple de gom a gom amb totes les entrades venudes: “Actuar aquí, en un dels llocs més importants de Barcelona, és un somni. La meva àvia era molt fanàtica del Palau i fer aquest concert és molt important per a la meva família, és un concert homenatge cap a ella ara que fa poc que ha mort. També el Beniform Fest va ser molt familiar, ja que molts dels grups estàvem amb les nostres famílies. Jo tenia allà el meu fill, que va viure l’experiència més bèstia de la seva vida com si fossin una mena de colònies”.
La seva cançó suposa una reivindicació clara cap a poder ensenyar el pit sense vergonya, una idea que parteix de la negativa d’Instagram de poder publicar fotografies de mugrons femenins. Ara en reflexiona: “Aquest tema és flagrant. No pots posar un pit femení, però un masculí sí. Pots posar una foto molt artística d’una dona despullada, però que no se li vegi el mugró… És incongruent. Estem parlant de llibertat i aquesta és una xarxa social de fotografia! No sé què fem allà perquè és surrealista”. De la mateixa manera, també critica que moltes mares sentin vergonya a l’hora de donar el pit pel carrer: “A mi mateixa em feia molt de pudor fer-ho i vaig viure una mena de confrontació amb mi mateixa. Semblava que tenia por a donar el pit quan, en realitat, el que estava fent era una cosa tan natural com alimentar el meu nen. A mi ningú no em va dir res, però hi ha dones que han viscut situacions desagradables. Això no pot ser”.
El seu clam pot arribar a ser un himne feminista per a les generacions més jove, el que confia que pugui arribar a passar. De fet, reconeix que està rebent molts vídeos de nenes petites que canten la seva cançó mentre s’aixequen la samarreta per ensenyar els pits: “Encara no sé per què fan tanta por els pits, però crec que cada vegada espanten una mica menys. Les noves generacions creixeran amb aquesta cançó i confio en poder marcar-los d’alguna manera, encara que sigui mínimament. Veiem que està funcionant el projecte i les nenes fan el gest. Em fa il·lusió poder ser un referent per a les nenes petites, oi tant. El meu fill també fa això d’ensenyar el mugró i cantar la cançó. Estic molt sorpresa per la rebuda que ha tingut el tema en els nens més petits, mai no m’ho hauria imaginat i és un somni”.
Rigoberta continua sense discogràfica per poder decidir què fer i com gestionar-ho. El seu és un equip petit i molt familiar, el que confessa que li encanta. Tenen el somni de cantar a Llatinoamèrica en un futur, el que creu que suposarà un abans i un després: “Comença a haver-hi soroll a Mèxic i ens agradaria fer el primer toc allà aquesta primavera. De moment, però, no vull córrer. Arribarà quan hagi d’arribar, però no hi ha pressa i no vull distreure’m”. De la mateixa manera, revela quin és el seu principal projecte: “Vull ser creadora, una figura que diu la veritat, que té compromís humà amb la poesia i l’art i que continua fent el que li agrada. Confio en poder tenir la sort que la gent rebi com rebi tot el que faig”. Un desig que confia que arribi, així com poder veure una societat amb un clar matriarcat: “Crec que d’aquesta manera no hi hauria tantes guerres, ja que som més empàtiques i sensibles gràcies al fet de sagnar cada mes. Potser sóc naïf i no vull idealitzar-ho, però hi crec”.
