TV3 ha dedicat enguany La Marató de 3Cat al càncer. El programa més solidari de la televisió pública catalana ha oferit una programació de més de 17 hores, en què els testimonis anònims, les actuacions musicals i les confessions dels famosos han intentat trencar tabús sobre una malaltia que afecta milers de persones cada any. Un d’ells ha estat Pablo Alborán, que no és el primer cop que col·labora amb el format benèfic. L’artista malagueny interpreta Els meus 36, una versió catalana del seu tema Mis 36 que forma part del disc de La Marató. A més a més, s’ha sincerat en una conversa amb Ramon Pellicer en què ha parlat obertament sobre una experiència propera al càncer a través d’un membre de la seva família.
Les llàgrimes de Pablo Alborán recordant una experiència propera al càncer
El cantant ha explicat com va començar la seva relació amb el càncer. “Crec que tots en algun moment hem tingut experiència propera amb el càncer, desgraciadament. En el meu cas l’última experiència ha estat més que amb el càncer, amb el procés de quimioteràpia i immunosupressió, trasplantament de medul·la i curació”. Per a la seva família i l’entorn més proper al malalt, descobrir el diagnòstic va ser “un drama” i malgrat que es van unir per poder lluitar contra la malaltia, les primeres informacions van ser “terribles”. “Ens deien coses terrorífiques i tot el plantejament i el procés va ser un infern”, recorda l’autor de Pasos de cero. “Si estic aquí parlant d’això és perquè després d’aquest infern hem vist la llum, perquè quan estàvem en el procés tot era foscor. Cal transmetre a les persones que ens veuen una mica d’esperança i confiança”, reflexiona.
Com s’aprèn a viure amb un ésser estimat amb càncer?
De fet, Pablo Alborán va haver de combinar la seva feina i alhora cuidar aquesta persona tan propera que estava malalta. “El meu objectiu era que tot allò que es va recaptar durant la gira es donés per investigar i després d’acabar-la, dos mesos després va arribar el trasplantament i em vaig quedar a l’hospital amb aquesta persona”. Per a l’artista, la incertesa prèvia al tractament “va ser la pitjor part” perquè se sentia molt perdut tot i que va acabar sortint bé. “Cal promoure molta informació, com que la donació de medul·la és molt fàcil, quinze minuts de la teva vida poden salvar una vida sencera”, declara. Ell ha viscut de ben a prop aquest moment i ha recordat imatges de com l’humor va ser fonamental per superar aquesta situació.
També hi ha hagut moments emotius en la conversa amb el presentador de La Marató. Pablo Alborán ha recordat com era aquesta persona, moment en què ha hagut de parar de parlar i no ha pogut evitar emocionar-se, també amb el suport de Pellicer. “És una persona superforta, amb una fortalesa exemplar”, ha explicat amb la veu tremolosa. Això és el que va ajudar-lo a tenir força per fer el “pallasso”. També ha agraït la feina de les persones que els han acompanyat en els dies que estaven en una habitació d’aïllament.
Aquest capítol vital també s’ha vist reflectit en la seva música. De fet, revela que ha dedicat una cançó a l’experiència viscuda, Planta 7, la planta de l’hospital on es trobava la persona que patia el càncer.
“Mantinc la meva vida molt privada i protegida, és la meva única parcel·la. Per a mi és fonamental, és una responsabilitat aquesta cançó de ben bé deu minuts, per explicar una història que crec que viuen moltes persones del món”, confessa l’artista. Tot plegat, una conversa que permet connectar i conèixer l’artista que ha viscut una situació molt delicada a través d’un ésser estimat.
