Jordi Basté ha aconseguit una entrevista molt sincera i emotiva de la Nina, que s’ha obert en canal sobre episodis de la seva vida que poques vegades havia explicat en públic. El més impactant té a veure amb la infància, uns primers anys de vida marcats per la falta d’una figura paterna. I és que, per primera vegada, ha confessat que el seu pare biològic les va abandonar quan la mare estava embarassada d’ella: “No ho he anat explicant i no perquè me n’amagui, però és veritat que el meu pare biològic va marxar quan la meva mare estava embarassada de mi… Sí, va fotre el camp i la meva mare es va quedar dues filles i una en camí a la panxona. Ha estat una supervivent i una força de la naturalesa“.
Quan la Nina tenia 11 anys, la mare va refer la seva vida amb un pescador de Lloret a qui ella ha considerat el seu pare: “Mai no li vaig dir pare, però per a mi ho és i porto el seu cognom i no del meu pare biològic“. Quan la cantant va fer els 15 anys, va començar a canviar-se el nom i a posar-se el seu cognom a tot arreu: “En aquell moment, vaig decidir iniciar els tràmits per canviar-me’l oficialment que no era gens fàcil en aquell moment. Necessitava la renúncia del meu pare biològic, la que vaig aconseguir, i també l’aprovació d’una de les meves germanes. Vaig trigar dos anys, però ho vaig aconseguir“. Ella va néixer sense el seu pare, però diu que “mai” no ha trobat a faltar aquesta figura perquè va tenir una infància “meravellosa“.
Nina parla dels inicis a Operación Triunfo, el programa que li canviaria la vida
La Nina va començar a cantar des de ben petita, quan anava a les roques de la platja amb la guitarra i ho donava quan només tenia 14 anys, el moment en què ho donava tot amb temes de Serrat i Lluis Llach. La van descobrir mentre actuava a Lloret de Mar, el seu poble, un dia en què li oferirien tocar amb l’Orquestra Costa Brava. Després faria d’hostessa a l’Un, dos, tres i passaria cinc anys molt bojos a Madrid: “Viure a Madrid va ser una lliçó, que et vegi tantíssima gent pot arribar a desencadenar en tu psicològicament tantes coses… t’ho has de treballar i ho has de gestionar. He vist més d’un que ha perdut la xaveta i és fàcil, realment, perquè la fama és una ficció que algú crea a sobre tu i dura el que dura. Aquella època, per a mi, va ser dura perquè no he tingut una carrera musical normal per tot el que em va passar en aquell moment“.
Després d’aquells anys a televisió, va conèixer Emilio Aragón pare que seria el primer que confiaria en ella per fer teatre musical. I, des d’allà, hauria rebut la trucada que canviaria la seva vida: “Toni Cruz em va trucar i em va preguntar si em veia en cor de dirigir una acadèmia de joves talents, que competirien en un concurs nou que volia anomenar Operación Triunfo“. Ell va confiar en ella i la jugada va ser brutal: “No teníem ni idea d’on arribar aquest programa i va ser meravellós“.
Després d’una primera reunió amb l’equip que hauria convertit en una masterclass sobre els passos que devien seguir, ella va adonar-se que allò podia arribar a ser un èxit. Encara recorda, després de la tercera gala, un moment en què un tècnic va deixar-se posat el telenotícies i els concursants -que tenien prohibit saber res de l’exterior- van saber que més de cinc milions de persones havien vist la gala: “Vaig haver de córrer a apagar la retransmissió perquè podien embogir“. De fet, recorda que van acabar posant-li una habitació per a ella perquè arribava a l’acadèmia molt aviat i no marxava d’allà fins que l’últim s’anava a dormir.
Entre altres confessions que ha fet? Que va estar-se “molt de temps” sense parlar-se amb el seu avi perquè va enfadar-se molt quan va tallar-se els cabells: “La meva imatge sempre m’ha marcat molt, creia que era molt més que una cabellera negra rinxolada i ara m’he deixat els cabells blancs també per això”.
Després de 42 anys de carrera i molta tralla, perquè cuidar-se la veu és molt esclau, ara vol descansar i dedicar-se a regar les plantes, passar l’escombra i nedar: “No seré d’aquelles artistes de 70 anys que encara canten“.
